Sentencia del Tribunal Constitucional, Pleno, de 6 de mayo de 2014.

El Tribunal Constitucional ha resuelto el recurso de inconstitucionalidad planteado por el Gobierno contra el “euro por receta” y la tasa judicial, creados por la Generalitat de Catalunya, declarando inconstitucional el “euro por receta” y avalando la constitucionalidad de la tasa judicial catalana. La creación del “euro por receta” se enmarca dentro de la competencia de sanidad, que es compartida entre el Estado y las Comunidades Autónomas, aunque “el régimen de sostenimiento económico forma parte de la competencia básica del Estado”. El Tribunal establece que el Sistema Nacional de Salud se financia con cargo al Fondo de Garantía de Servicios Públicos la finalidad del cual es “asegurar que cada Comunidad Autónoma recibe los mismos recursos por habitante ajustado para financiar los servicios públicos fundamentales esenciales del Estado del Bienestar”. Así, al ser la financiación de la sanidad una competencia básica del Estado, las Comunidades Autónomas no pueden crear una tasa que haga más gravosa su participación en el coste del servicio, como sucedía en Cataluña, en que sus ciudadanos debían pagar un euro por cada medicamento dispensado con receta médica.

Respecto de la tasa judicial creada por la Generalitat de Catalunya, cabe recordar que la Constitución Española predica la competencia del Estado en materia de Administración de Justicia –entendida como el ejercicio de la jurisdicción, esto es, juzgar y hacer ejecutar lo juzgado–, para la financiación de la cual la ley prevé la imposición de tasas. Asimismo, el Estatuto de Autonomía de Catalunya contempla ciertas competencias de la Generalitat sobre la Administración de Justicia entre las que se encuentra la posibilidad de implantar tasas judiciales para su financiación. Ya estableció anteriormente el Tribunal Constitucional, en la sentencia 31/2010, de 28 de junio, que “existe un conjunto de medios personales y materiales” al servicio de la Administración de Justicia sobre los que las Comunidades Autónomas pueden asumir competencias.

Al haber creado también el Estado una tasa judicial, se debatía sobre la doble imposición para los ciudadanos de Cataluña por un mismo hecho, a lo que el Tribunal Constitucional ha manifestado que el hecho imponible gravado por la tasa estatal y el hecho imponible sobre el que recae la tasa autonómica catalana son distintos. Así, la tasa judicial estatal recae sobre “el ejercicio de la potestad jurisdiccional” y la tasa autonómica grava la utilización de los medios materiales y personales al servicio de la Administración de Justicia. Por ello, al ser competencia de la Generalitat de Catalunya la provisión de medios personales y materiales al servicio de la Administración de Justicia, no cabe duda de la constitucionalidad del establecimiento de una tasa para su financiación.
El Tribunal Constitucional ha resolt el recurs d’inconstitucionalitat plantejat pel Govern contra l’ “euro per recepta” i la taxa judicial, creats per la Generalitat de Catalunya, declarant inconstitucional l’ “euro per recepta” i avalant la constitucionalitat de la taxa judicial catalana. La creació de l’ “euro per recepta” s’emmarca dins de la competència de sanitat, que és compartida entre l’Estat i les Comunitats Autònomes, encara que “el règim de sosteniment econòmic forma part de la competència bàsica de l’Estat”. El Tribunal estableix que el Sistema Nacional de Salut es finança amb càrrec al Fons de Garantia de Serveis Públics la finalitat del qual és “assegurar que cada Comunitat Autònoma rep els mateixos recursos per habitant ajustat per finançar els serveis públics fonamentals essencials de l’Estat del Benestar”. Així, en ser el finançament de la sanitat una competència bàsica de l’Estat, les Comunitats Autònomes no poden crear una taxa que faci més onerosa la seva participació en el cost del servei, com succeïa a Catalunya, on els seus ciutadans havien de pagar un euro per cada medicament dispensat amb recepta mèdica.

Respecte de la taxa judicial creada per la Generalitat de Catalunya, cal recordar que la Constitució Espanyola predica la competència de l’Estat en matèria d’Administració de Justícia –entesa com l’exercici de la jurisdicció, això és, jutjar i fer executar allò jutjat–, per al finançament de la qual la llei preveu la imposició de taxes. Així mateix, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya contempla certes competències de la Generalitat sobre l’Administració de Justícia entre les quals es troba la possibilitat d’implantar taxes judicials per al seu finançament. Ja va establir anteriorment el Tribunal Constitucional, en la sentència 31/2010, de 28 de juny, que “existeix un conjunt de mitjans personals i materials” al servei de l’Administració de Justícia sobre els quals les Comunitats Autònomes poden assumir competències.

En haver creat també l’Estat una taxa judicial, es debatia sobre la doble imposició als ciutadans de Catalunya per un mateix fet, manifestant el Tribunal Constitucional que el fet imposable gravat per la taxa estatal i el fet imposable sobre el qual recau la taxa autonòmica catalana són diferents. Així, la taxa judicial estatal recau sobre “l’exercici de la potestat jurisdiccional” i la taxa autonòmica grava la utilització dels mitjans materials i personals al servei de l’Administració de Justícia. Per això, en ser competència de la Generalitat de Catalunya la provisió de mitjans personals i materials al servei de l’Administració de Justícia, no hi ha dubte de la constitucionalitat de l’establiment d’una taxa per al seu finançament.