Sentencia del Tribunal Supremo, Sala 1ª, de lo Civil, núm. 754/2014 de 30 de diciembre de 2014.

En esta sentencia, se resuelve en casación sobre las responsabilidades a efectos indemnizatorios por un incumplimiento de los intereses encargados a la entidad bancaria de confianza de los afectados. Esta entidad, ofreció a los demandantes un producto de elevado riesgo muy alejado de sus requerimientos de invertir en renta fija, además de omitirse en su ofrecimiento la debida información al respecto. Por este hecho, los afectados, en su escrito de demanda, solicitan que se declare el incumplimiento de esta entidad sobre su gestión y de los deberes de lealtad e información sobre las características del producto a los demandantes, y se condene a la entidad a la restitución de la integridad del capital invertido.

En primera instancia se estima el solicito de la demanda interpuesta por los afectados, y se declara la concurrencia de un error vicio en el consentimiento de los afectados; el fallo de la sentencia condena a la entidad a devolver la suma dineraria de la que consta la inversión realizada y a indemnizarles al efecto. No obstante, ejerciendo la entidad bancaria su derecho a impugnar la resolución, el tribunal consideró que la indemnización a los demandantes no es procedente ante la inexistencia de nexo de causalidad entre el incumplimiento del deber de información y la pérdida del capital invertido.

Consecuentemente, los afectados interponen recurso de casación, cuyo motivo se sustenta en la infracción del artículo 1101 del Código Civil que indica la sujeción a indemnización. En este caso, se procede a su estimación, al considerarse que existe el nexo causal entre el daño causado y el incumplimiento de la entidad por la omisión que se realiza en el asesoramiento de las características del producto y los riesgos que conllevaba su compra, siendo el aliciente, a juicio del tribunal, de la pérdida de la inversión realizada por los demandantes y causa por la que la entidad bancaria debe indemnizar a los afectados.
En aquesta sentència, es resol en cassació sobre les responsabilitats a efectes d’indemnització per un incompliment dels interessos encarregats a l’entitat bancària de confiança dels afectats. Aquesta entitat, va oferir als demandants un producte d’elevat risc molt allunyat dels seus requeriments d’invertir en renta fixa, a més a més, d’ometre en el seu oferiment la deguda informació al respecte. Per aquest fet, els afectats, en el seu escrit de demanda, sol•liciten que es declari l’incompliment d’aquesta entitat sobre la seva gestió i dels deures de lleialtat i d’informació sobre les característiques del producte, i es condemni a la entitat a la restitució del capital invertit.

En primera instància, s’estima la petició dels afectats, i es declara la concurrència d’un error vici en el seu consentiment; la sentencia falla condemnant a l’entitat a tornar la suma dinerària de la que consta la inversió realitzada i a indemnitzar-los a l’efecte. No obstant això, exercint l’entitat bancària el seu dret a impugnar la resolució, el tribunal va considerar que la indemnització als demandants no es procedent davant la inexistència de nexe de causalitat entre l’incompliment del deure d’informació i la pèrdua del capital invertit.

Conseqüentment, els afectats interposen recurs de cassació amb el motiu consistent en la infracció de l’article 1101 del Codi Civil que indica la subjecció a indemnització. En aquest cas, es procedeix a la seva estimació al considerar-se que existeix el nexe causalitat entre el dany causat i l’incompliment de la entitat per la omissió que es realitza en l’assessorament de les característiques del producte i els riscos que comportaven la seva compra, sent un al•licient, a consideració del tribunal, de la pèrdua de la inversió realitzada pels demandants i causa suficient per la que l’entitat bancària haurà d’indemnitzar als afectats.