Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea, Sala Primera, de 19 Junio de 2014.
El conflicto se originó en Gran Bretaña, durante la estancia de la Sra. Saint Prix de nacionalidad francesa. Llegó al Reino Unido el 10 de julio de 2006, donde estudió y trabajo de profesora de apoyo hasta el 2008. Durante ese período se quedó embarazada, siendo previsto el parto el 2 de junio de 2008. Durante el embarazo, trabajó temporalmente en escuelas infantiles. En el sexto mes de embarazo dejó su actividad laboral debido al esfuerzo excesivo que le suponía. Buscó algún otro trabajo más adaptado a su situación de embarazo pero fue en vano. 11 semanas antes de la fecha prevista para el parto, la Sra. Saint Prix presentó una solicitud de complemento de ingresos. Dicha solicitud le fue denegada por la Administración británica, por lo que recurrió ante los tribunales. Pese a que estimaron su pretensión en primera instancia, ésta fue posteriormente desestimada en segunda, ante un recurso de la propia Administración. La controversia acabó su recorrido en el Tribunal de Justicia de la Unión Europea.
La primera consideración del tribunal es que no se encuentra en el Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea una definición de «trabajador». Por ese motivo, la Supreme Court of theUnitedKingdomdecidió suspender el procedimiento y remitir la cuestión al TJUE. El referido Tribunal vertebra su argumentación en torno a la Directiva 2004/38, la cual regula el derecho fundamental e individual de los ciudadanos de la Unión a la libre circulación y residencia en el territorio de los Estados miembros. En dicha directiva se recoge que tendrán la condición de trabajadores en otros Estados aquellos que sufran alguna patología temporal o accidente, así como encontrarse en el paro involuntario. Estas descripciones no encajan con el supuesto de una mujer en su última fase del embarazo dice el Tribunal. Sin embargo, recuerda que la codificación pretendida por esta Directiva persigue explícitamente facilitar el ejercicio del derecho de los ciudadanos de la Unión a la libre circulación y residencia en el territorio de los Estados miembros. Por tanto, no puede limitar por sí misma el concepto de trabajador. De este razonamiento el Tribunal dirime que la consideración de trabajador, así como los derechos que se derivan de dicha condición, no depende necesariamente de la existencia o de la permanencia efectiva de una relación laboral. Considera pues que las limitaciones físicas que obligan a una mujer a dejar de ejercer una actividad laboral no pueden privarla de la condición de trabajadora, en relación al artículo 45 del TFUE. Se considera que de no aplicarse este criterio, las ciudadanas de la Unión se verían disuadidas de ejercer su derecho a la libre circulación en el supuesto de que corrieran el riesgo de perder la condición de trabajadoras en el Estado de acogida cuando, a causa del embarazo, dejen, aunque sea durante un período breve, su trabajo tal y como sucedió en el caso de la Sra. Saint Prix.
Finalmente, el Tribunal alude que debe procederse en esta dirección en virtud del Derecho de la Unión que garantiza a las mujeres la protección particular por la maternidad, señalando el apartado 3 del artículo 16 de la Directiva 2004/38, el cual hace una especial consideración a la situación de embarazo en relación al cómputo de los años necesarios para adquirir la residencia permanente en otro Estado, por la ausencia en el país que éste podría derivar.
El conflicte es va originar a Gran Bretanya, durant l’estada de la Sra. Saint Prix de nacionalitat francesa. Va arribar al Regne Unit el 10 de juliol de 2006, on va estudiar i treballar de professora de suport fins al 2008. Durant aquest període es va quedar embarassada, sent previst el part el 2 de juny de 2008. Durant l’embaràs, va treballar temporalment en escoles infantils. En el sisè mes d’embaràs va deixar la seva activitat laboral a causa de l’esforç excessiu que li suposava. Va buscar algun altre treball més adaptat a la seva situació d’embaràs però no el va trobar. 11 setmanes abans de la data prevista per al part, la Sra. Saint Prix va presentar una sol•licitud de complement d’ingressos. Aquesta sol•licitud li va ser denegada per l’Administració britànica, per la qual cosa va recórrer davant els tribunals. Malgrat que van estimar la seva pretensió en primera instància, aquesta va ser posteriorment desestimada en segona, davant un recurs de la pròpia Administració. La controvèrsia va acabar el seu recorregut en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
La primera consideració del tribunal és que no es troba en el Tractat de Funcionament de la Unió Europea una definició de » treballador». Per aquest motiu, la Supreme Court of theUnitedKingdom va decidir suspendre el procediment i remetre la qüestió al TJUE. El referit Tribunal vertebra la seva argumentació entorn de la Directiva 2004/38, la qual regula el dret fonamental i individual dels ciutadans de la Unió a la lliure circulació i residència al territori dels Estats membres. En aquesta directiva es recull que tindran la condició de treballadors en altres Estats aquells que sofreixin alguna patologia temporal o accident, així com trobar-se en l’atur involuntari. Aquestes descripcions no encaixen amb el supòsit d’una dona en la seva última fase de l’embaràs diu el Tribunal. No obstant això, recorda que la codificació pretesa per aquesta Directiva persegueix explícitament facilitar l’exercici del dret dels ciutadans de la Unió a la lliure circulació i residència al territori dels Estats membres. Per tant, no pot limitar per si mateixa el concepte de treballador. D’aquest raonament el Tribunal dirimeix que la consideració de treballador, així com els drets que es deriven d’aquesta condició, no depèn necessàriament de l’existència o de la permanència efectiva d’una relació laboral. Considera doncs que les limitacions físiques que obliguen a una dona a deixar d’exercir una activitat laboral no poden privar-la de la condició de treballadora, en relació a l’article 45 del TFUE. Es considera que de no aplicar-se aquest criteri, les ciutadanes de la Unió es veurien dissuadides d’exercir el seu dret a la lliure circulació en el cas que correguessin el risc de perdre la condició de treballadores en l’Estat d’acolliment quan, a causa de l’embaràs, deixin, encara que sigui durant un període breu, la seva feina tal com va succeir en el cas de la Sra. Saint Prix.
Finalment, el Tribunal al•ludeix que ha de procedir-se en aquest sentit en virtut del Dret de la Unió que garanteix a les dones la protecció particular per la maternitat, assenyalant l’apartat 3 de l’article 16 de la Directiva 2004/38, el qual fa una especial consideració a la situació d’embaràs en relació al còmput dels anys necessaris per adquirir la residència permanent en un altre Estat, per l’absència al país que aquest podria derivar.