Sentencia del Tribunal Constitucional, Sala Primera, de 27 de enero de 2014.

Los recurrentes solicitaron la continuación de la escolarización de su hijo, que padece autismo, en un centro público ordinario, en lugar del centro público de educación especial al que acudía. La Consejería de Educación de Castilla y León lo desestimó y acordó que el niño siguiera escolarizado en un centro público de educación especial. Dicha resolución fue confirmada por el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo núm. 1 de Palencia y por el Tribunal Superior de Justicia de Castilla y León.

Los padres solicitaron amparo al Tribunal Constitucional alegando la vulneración del derecho del menor a la educación, regulado en el artículo 27 de la Constitución Española (CE), el derecho a la igualdad, artículo 14 CE, y el derecho a la integridad moral y a la dignidad personal, comprendidos en los artículos 15 y 10.1 CE. La Administración en materia educativa determinó que el menor necesitaba una atención individualizada que no podía ser satisfecha en un centro ordinario, mientras que el Ministerio Fiscal considera que la Administración no explicó suficientemente los motivos por los cuales no era posible que en un centro ordinario se dotaran de los medios necesarios para la atención del menor, por lo que cree vulnerados el derecho a la educación y el derecho a la igualdad.

El Tribunal Constitucional entiende que el derecho a la educación “comprende la facultad de elegir centro docente” pero añade que la elección entre un centro de educación ordinario o un centro de educación especial no es decisión de los padres sino que vendrá determinado por “la acreditación por parte de las autoridades competentes de las necesidades educativas específicas del menor”. Reconoce que la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, prohíbe la discriminación de los alumnos con discapacidad y se inclina por potenciar la escolarización de los menores en un centro de educación ordinaria proporcionándoles los medios para su integración, sin embargo, cuando estos medios sean desproporcionados o irrazonables, la Administración podrá acordar que los alumnos con discapacidad sean escolarizados en un centro de educación especial.

La sentencia concluye que cuando la Administración en materia de educación ha acreditado que la escolarización del menor en un centro de educación especial es la más adecuada atendiendo el interés del menor, “no es necesario proceder a una ponderación acerca de si los ajustes que precisa pueden ser o no prestados en un centro de educación ordinario, pues dicha decisión de escolarización lleva implícito, en atención a la grave discapacidad del alumno y a la atención individualizada que requiere, que sus singulares necesidades educativas estén mejor atendidas en un centro de educación especial más que en el marco de la educación general de los centros ordinarios.”
Els recurrents sol•licitaren la continuació de l’escolarització del seu fill, que pateix autisme, en un centre públic ordinari, en lloc del centre públic d’educació especial on acudia. La Conselleria d’Educació de Castella i Lleó ho va desestimar i va acordar que el nen seguís escolaritzat en un centre públic d’educació especial. L’esmentada resolució va ser confirmada pel Jutjat Contenciós-Administratiu núm. 1 de Palència i pel Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó.

Els pares sol•licitaren empara al Tribunal Constitucional al•legant la vulneració del dret del menor a l’educació regulat a l’article 27 de la Constitució Espanyola (CE), el dret a la igualtat, article 14 CE, i el dret a la integritat moral i a la dignitat personal, compresos als articles 15 i 10.1 CE. L’Administració en matèria educativa va determinar que el menor necessitava una atenció individualitzada que no podia ser satisfeta en un centre ordinari, mentre que el Ministeri Fiscal considera que l’Administració no va explicar suficientment els motius pels quals no era possible que en un centre ordinari es dotessin dels mitjans necessaris per a l’atenció del menor, motiu pel qual creu vulnerats el dret a l’educació i el dret a la igualtat.

El Tribunal Constitucional entén que el dret a l’educació “comprèn la facultat d’escollir centre docent” però afegeix que l’elecció entre un centre d’educació ordinari o un centre d’educació especial no és decisió dels pares sinó que vindrà determinat per “l’acreditació per part de les autoritats competents de les necessitats educatives específiques del menor”. Reconeix que la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, prohibeix la discriminació dels alumnes amb discapacitat i s’inclina per potenciar l’escolarització dels menors en un centre d’educació ordinària proporcionant-los els mitjans per a la seva integració, no obstant, quan aquests mitjans siguin desproporcionats o irraonables, l’Administració podrà acordar que els alumnes amb discapacitat siguin escolaritzats en un centre d’educació especial.

La sentència conclou que quan l’Administració en matèria d’educació ha acreditat que l’escolarització del menor en un centre d’educació especial és la més adequada atenent l’interès del menor, “no és necessari procedir a una ponderació sobre si els ajustos que precisa poden ser o no prestats en un centre d’educació ordinari, doncs aquesta decisió d’escolarització porta implícita, en atenció a la greu discapacitat de l’alumne i a l’atenció individualitzada que requereix, que les seves singulars necessitats educatives estiguin millor ateses en un centre d’educació especial més que en el marc de l’educació general dels centres ordinaris”.