Sentencia del Tribunal Constitucional, Pleno, de 11 de marzo de 2014

La Sentencia del Tribunal Constitucional resuelve el recurso de inconstitucionalidad promovido por la Sala de lo Social del Tribunal Supremo en relación con el párrafo quinto del art. 174.3 del Real Decreto Legislativo 1/1994, de 20 de junio, de la Ley General de la Seguridad Social (LGSS), en la redacción dada por la Ley 40/2007, de 4 de diciembre, de medidas en materia de Seguridad Social, por supuesta vulneración del principio de igualdad (art. 14 de la Constitución Española).

El Tribunal Supremo promovió el recurso en el marco de un caso en el que la demandante, quien figuraba empadronada con el causante en el mismo domicilio desde el año 1996, había tenido dos hijos con él y, aparecía en el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) junto con sus hijos como familiar a cargo del causante, reclamaba la pensión de viudedad por el fallecimiento de su pareja, habiéndole sido denegada por la Dirección Provincial del Instituto Nacional de la Seguridad Social por no haber acreditado la convivencia ininterrumpida durante cinco años inmediatamente anteriores al fallecimiento, ni la constitución formal de la pareja de hecho, así como tampoco el requisito relativo a la cuantía de los ingresos percibidos. Asimismo, el Juzgado de lo Social núm. 4 de Gijón desestimó la demanda interpuesta contra la mencionada Resolución porque no se cumplía con dos de los requisitos para otorgar la pensión de viudedad establecidos en el párrafo cuarto del art. 174.3 de la LGSS, consistentes en la inscripción de la pareja de hecho en alguno de los registros existentes al respecto o su constitución mediante documento público.

El Tribunal Supremo, en la interposición del recurso de inconstitucionalidad, señala que la distinción que el párrafo cuarto del art. 174.3 de la LGSS realiza entre Comunidades Autónomas que tengan Derecho civil propio y las que no produce una desigualdad a la hora de conceder la pensión de viudedad que no tiene justificación alguna. Dicho esto, el Tribunal Supremo se centra en el párrafo quinto del artículo en cuestión, planteándose la posible vulneración del principio de igualdad del art. 14 de la Constitución Española, en tanto que la norma remite a la legislación de las Comunidades Autónomas con Derecho civil propio (y no aquellas que tengan legislación sobre parejas de hecho, que son la mayoría) todo lo que se refiere a los requisitos para tener la consideración de pareja de hecho, excepto en lo relativo al extremo de la convivencia. Por lo tanto, los requisitos para obtener la pensión de viudedad en el caso de las parejas de hecho no son iguales para todos los españoles sino que, en las Comunidades Autónomas con Derecho civil propio, la acreditación de la pareja de hecho se llevará a cabo conforme a lo que establezcan sus legislaciones específicas, mientras que en el resto de Comunidades Autónomas habrá que estar a la legislación general contenida en el párrafo cuarto del art. 174.3 de la LGSS.

El Tribunal Constitucional establece que la diferencia de trato a la hora de conceder la prestación de viudedad únicamente podría ser aceptable, desde el punto de vista constitucional, si respondiese a “una finalidad objetivamente justificada, razonable y proporcionada, tomando también en consideración que se trata de una prestación de la Seguridad Social establecida por el Estado con fundamento en el art. 149.1.17 de la Constitución Española”, argumentando que en el caso que nos ocupa, ello no tiene lugar. Por lo tanto, concluye que, con la finalidad de eliminar la desigualdad procedente del párrafo quinto del art. 174.3 de la LGSS, en relación con el párrafo cuarto, esto es, en la forma de acreditar la pareja de hecho, declara la inconstitucionalidad y nulidad del párrafo quinto del art. 174.3 de la LGSS por vulneración del art. 14 de la Constitución Española que proclama el principio de igualdad ante la ley.
La Sentència del Tribunal Constitucional resol el recurs d’inconstitucionalitat promogut per la Sala Social del Tribunal Suprem en relació amb el paràgraf cinquè de l’art. 174.3 del Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS), en la redacció donada per la Llei 40/2007, de 4 de desembre, de mesures en matèria de Seguretat Social, per suposada vulneració del principi d’igualtat (art. 14 de la Constitució Espanyola).

El Tribunal Suprem va promoure el recurs en el marc d’un cas en el qual la demandant, qui figurava empadronada amb el causant en el mateix domicili des de l’any 1996, havia tingut dos fills amb ell i, apareixia a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) juntament amb els seus fills com a familiars a càrrec del causant, reclamava la pensió de viudetat per la mort de la seva parella, havent-li estat denegada per la Direcció Provincial de l’Institut Nacional de la Seguretat Social per no haver acreditat la convivència ininterrompuda durant cinc anys immediatament anteriors a la defunció, ni la constitució formal de la parella de fet, així com tampoc el requisit relatiu a la quantia dels ingressos percebuts. Així mateix, el jutjat del Social núm. 4 de Gijón va desestimar la demanda interposada contra l’esmentada Resolució perquè no es complia amb dos dels requisits per a atorgar la pensió de viudetat establerts al paràgraf quart de l’art. 174.3 de la LGSS, consistents en la inscripció de la parella de fet en algun dels registres existents al respecte o la seva constitució mitjançant document públic.

El Tribunal Suprem, en la interposició del recurs d’inconstitucionalitat, assenyala que la distinció que el paràgraf quart de l’art. 174.3 de la LGSS realitza entre Comunitats Autònomes que tinguin Dret civil propi i les que no produeix una desigualtat a l’hora de concedir la pensió de viudetat que no té cap justificació. Després d’aquesta explicació, el Tribunal Suprem se centra en el paràgraf cinquè de l’article en qüestió, plantejant-se la possible vulneració del principi d’igualtat de l’art. 14 de la Constitució Espanyola, en tant que la norma remet a la legislació de les Comunitats Autònomes amb Dret civil propi (i no aquelles que tinguin legislació sobre parelles de fet, que són la majoria) tot allò referit als requisits per a tenir la consideració de parella de fet, excepte en allò relatiu a l’extrem de la convivència. Per tant, els requisits per a l’obtenció de la pensió de viudetat en el cas de les parelles de fet no són iguals per a tots els espanyols sinó que, en les Comunitats Autònomes amb Dret civil propi, l’acreditació de la parella de fet es durà a terme conforme a allò que estableixin les seves legislacions específiques, mentre que en la resta de Comunitats Autònomes caldrà tenir en compte la legislació general continguda al paràgraf quart de l’art. 174.3 de la LGSS.

El Tribunal Constitucional estableix que la diferència de tracte a l’hora de concedir la prestació de viudetat únicament podria ser acceptable, des del punt de vista constitucional, si respongués a “una finalitat objectivament justificada, raonable i proporcionada, prenent també en consideració que es tracta d’una prestació de la Seguretat Social establerta per l’Estat amb fonament a l’art. 149.1.17 de la Constitució Espanyola”, argumentant que en el cas que ens ocupa, això no es dóna. Per tant, conclou que, amb la finalitat d’eliminar la desigualtat procedent del paràgraf cinquè de l’art. 174.3 de la LGSS, en relació amb el paràgraf quart, això és, en la forma d’acreditar la parella de fet, declara la inconstitucionalitat i la nul•litat del paràgraf cinquè de l’art. 174.3 de la LGSS per vulneració de l’art. 14 de la Constitució Espanyola que proclama el principi d’igualtat davant la llei.