Sentencia del Juzgado Mercantil núm. 5 de Madrid, de 30 de septiembre de 2013.

En esta sentencia se condena a una Magistrada titular de un Juzgado de Instrucción de Madrid por un delito de prevaricación durante la instrucción de unas Diligencias Previas por un delito societario contra el administrador de una sala de fiestas de Madrid. La sentencia le condena a 18 meses y un día de multa a 15 euros diarios, a la pérdida de su cargo y honorarios como Magistrada, así como a la inhabilitación para empleo o cargo público durante el plazo de 15 años y un día.

Las conductas que realizó la Magistrada durante la tramitación de las Diligencias Previas eran medidas que favorecían claramente a la parte denunciante, ya que precintó el local sin realizar las oportunas diligencias necesarias. Asimismo, nombró como administradores de la sociedad a amigos íntimos suyos y, cuando éstos renunciaron al cargo, ésta nombro a su pareja sentimental fijando para él unos honorarios carentes de justificación. Además, el Tribunal Superior de Justicia de Madrid considera probado en la sentencia que se administró de manera irregular una cuenta bancaria que se gestionó al margen de todo control judicial.

Finalmente, el Tribunal considera probado, también, que durante la instrucción de la causa, las resoluciones judiciales fueron carentes de fundamentación jurídica, con contradicciones internas y con jurisprudencia inaplicable al caso. Asimismo, el Tribunal fundamenta que la Magistrada instruyó la causa sin ser su Juzgado el competente para ello.
El Jutjat Mercantil 5 de Madrid ha anul•la 8 clàusules abusives en la contractació amb consumidors que venia aplicant Ryanair com condicions generals de la contractació, en una acció col•lectiva de cessació de les condicions generals de la contractació instat per la Organització de Consumidors i Usuaris. Una de les clàusules anul•lades es refereix a la pràctica de cobrar 40 € que efectuava Ryanair si no disposaves de targeta de embarcament impresa i era la pròpia companyia la que la imprimia a l’aeroport. La segona clàusula anul•lada és la referida al sotmetiment a la legislació irlandesa així com als tribunals del citat país en cas de disputa. El jutjat tampoc admet la pràctica de la companyia de requerir per a la identificació de l’usuari documents com el llibre de família, el permís de conduir, el de residència, la denuncia davant la policia de la pèrdua o robatori del document del viatge, entre altres. Queda anul•lat també el dret que es reservava Ryanair de negar el dret a volar si l’equipatge facturat contenia objectes com tabac, joies, càmeres, telèfons mòbils, medicaments, ulleres i lents de contacte, documents, ja siguin identificatius o comercials, etc. La quarta clàusula nul•la establia que la companyia aèria es podia negar a transportar al viatger o el seu equipatge sempre que s’hagués remès una notificació al client de la intenció de no transportar-lo en cap dels vols de Ryanair a partir de la data de notificació. Del mateix mode, queda anul•lada la penalització que efectuava en el cas que el consumidor no recullis el seu equipatge en un temps raonable des de que baixava de l’avió, càrrec que s’aplicava en concepte d’emmagatzematge, així com el dret que es reservava l’empresa de modificar la data de la reserva, del viatge i de l’horari. Per últim, es declara nul•la la pràctica de no acceptar diner en metàl•lic per pagar tarifes aèries, taxes o càrrecs per excés d’equipatge.