Sentencia de la Audiencia Provincial de Vizcaya, Sección 1ª, núm. 18/2015 de 27 de marzo de 2015.

Los resultados de un registro en la sede de una asociación cannábica de Bilbao son objeto de análisis en esta sentencia, en la que se resuelve la acusación dirigida a los imputados, todos ellos miembros de la asociación implicada, por comisión de delitos contra la salud pública, de integración en grupo criminal y de asociación ilícita. Para ello, se procede a la valoración de la prueba practicada en el juicio oral.

Primeramente, de los resultados del análisis de las sustancias que fueron incautadas en la sede de la asociación, se confirmó que dieron positivo en cannabis y que el total de la cantidad incautada superaba los 10 kilos de peso, siendo calificada por ello de notoria importancia.

Seguidamente, se procede a valorar las pruebas documentales relacionadas con la actividad de la asociación y su fundación. En este sentido, es destacable el análisis del libro de registro de los socios, con el que comprueban la identificación individual que se lleva a cabo en la asociación de cada uno de los miembros y el control que se realizaba del consumo de cada uno de ellos. Sobre este aspecto, los acusados durante la celebración del juicio profundizaron más en esta cuestión y destacaron que los socios realizaban los cultivos y los resultados obtenidos se utilizaban para su consumo propio y no para dirigirlo a terceras personas.

Asimismo, los acusados insistieron en sus declaraciones, en aclarar que todos ellos previamente a la constitución de la asociación eran consumidores habituales de cannabis y que la fundaron, además de por los fines previstos estatutariamente, para consumir marihuana de calidad cultivada por ellos mismos que les garantizara una fiabilidad que no podían conseguir en la calle. Otra actuación de la que quisieron dejar constancia, consistía en que no todos los días podían asistir a la asociación por incompatibilidades laborales, familiares, distancia, etc., es por ello que en ocasiones retiraban de la sede una cantidad prevista para ser consumida varios días en sus respectivos domicilios, aunque en la sede hubiese habilitada una sala para el consumo.

Finalmente, de las valoraciones anteriores la Audiencia extrae las siguientes conclusiones: en primer lugar, confirma las labores de identificación de los socios en la asociación, el control que se hace de los mismos y de las cantidades que se retiran para su consumo individualizado que debe respetar unos límites señalados en relación a las previsiones de consumo; a continuación, sobre la retirada de una cantidad de sustancia para varios días y el hecho de que no la consumiesen en la sede social, a juicio de la Audiencia no desprestigia los fines sociales de la asociación ya que el autoconsumo no es punible y los socios se aseguran con esta actuación, el consumo de marihuana de buena calidad con el debido control que la asociación realiza con los diferentes medios de identificación y vigilancia sobre las cantidades que se retiran.

En base a estas conclusiones, y por aplicación de jurisprudencia relativa al asunto creadora del concepto de consumo compartido y del autoconsumo, la Audiencia absuelve a todos los acusados de los delitos por los que habían sido imputados.
Els resultats d’un registre a la seu d’una Associació cannàbica de Bilbao són objecte d’anàlisi en aquesta sentència, en la què es resol l’acusació dirigida als imputats, tots ells membres de l’associació implicada, per la comissió de delictes contra la salut pública, d’integració en grup criminal i d’associació il•lícita. Per a això, es procedeix a la valoració de la prova practicada en el judici oral.

Primerament, dels resultats de l’anàlisi de les substàncies que van ser confiscades a la seu de l’associació, es va confirmar que van donar positiu en cànnabis i que el total de la quantitat confiscada superava els 10 quilos de pes, sent qualificada per això de notòria importància.

Seguidament, es procedeix a valorar les proves documentals relacionades amb l’activitat de l’associació i la seva fundació. En aquest sentit, és destacable l’anàlisi del llibre de registre dels socis, amb el què comproven la identificació individual que es duu a terme en l’associació de cadascun dels membres i el control que es realitzava del consum de cadascun d’ells. Sobre aquest aspecte, els acusats durant la celebració del judici van aprofundir més en aquesta qüestió i van destacar que els socis realitzaven els cultius i els resultats obtinguts s’utilitzaven per al seu consum propi i no per dirigir-ho a terceres persones.

Així mateix, els acusats van insistir a les seves declaracions, a aclarir que tots ells prèviament a la constitució de l’associació eren consumidors habituals de cànnabis i que van fundar aquesta associació, a més de per les finalitats previstes estatutàriament, per consumir marihuana de qualitat conreada per ells mateixos que els garanteixi una fiabilitat que no podien aconseguir al carrer. Una altra actuació de la qual van voler deixar constància, consistia que no tots els dies podien assistir a l’associació per incompatibilitats laborals, familiars, distància, etc., és per això que en ocasions retiraven de la seu una quantitat prevista per ser consumida diversos dies als seus respectius domicilis, encara que a la seu hi hagués habilitada una sala pel consum.

Finalment, de les valoracions anteriors l’Audiència extreu les següents conclusions: en primer lloc, confirma les labors d’identificació dels socis en l’associació, el control que es fa dels mateixos i de les quantitats que es retiren per al seu consum individualitzat que ha de respectar uns límits assenyalats en relació a les previsions de consum; a continuació, sobre la retirada d’una quantitat de substància per a diversos i el fet que no la consumissin a la seu social, segons el parer de l’Audiència no desprestigia les finalitats socials de l’associació ja que l’autoconsum no és punible i els socis s’asseguren amb aquesta actuació, el consum de marihuana de bona qualitat amb el degut control que l’associació realitza amb els diferents mitjans d’identificació i vigilància sobre les quantitats que es retiren de l’associació.

Sobre la base d’aquestes conclusions i per aplicació de jurisprudència relativa a l’assumpte creadora del concepte de consum compartit i de l’autoconsum, l’Audiència absol a tots els acusats dels delictes pels quals havien estat imputats.