Sentencia de la Audiencia Nacional, Sala de lo Social, de 12 de junio de 2014.

En esta sentencia, la Sala Social de la Audiencia Nacional ha declarado nulos los 821 despidos que Coca-Cola ejecutó dentro del Expediente de Regulación de Empleo que afectaba a un total de 1.190 trabajadores, y que suponía el cierre de cuatro plantas: las de Madrid, Palma de Mallorca, Alicante y Asturias. El origen de la nulidad tiene su origen en el año 2012, cuando las ocho embotelladoras que tenían licencia de Coca-Cola para fabricar, vender y distribuir el producto de Coca-Cola decidieron firmar un acuerdo de integración. Así, Begamo, Cobega, Casbega, Norbega, Colebega, Asturbega, Refrige y Rendelsur pasaron a integrarse en Coca-Cola Iberian Partners con el mismo fin que venían desarrollando hasta ahora: fabricar, vender y distribuir las bebidas de Coca-Cola.

Tras el acuerdo de integración y los oportunos cambios societarios producidos, Coca-Cola Iberian Partners realizó un informe sobre la situación de las empresas embotelladoras, pasando a trazar un plan de ahorro de costes y que barajaba dos posibles escenarios tras los cierres; un mapa circular o bien un mapa radial. Tras el informe se optó por la opción de cerrar las plantas de Madrid, Palma de Mallorca, Alicante y Asturias. Dicho plan pasaba por la presentación de un Expediente de Regulación de Empleo que planteaba asimismo la extinción de 1.190 puestos de trabajo, de los cuales a la fecha de la presente sentencia ya se habían ejecutado 821.

La Audiencia Nacional declara nulo el ERE amparándose en que el nuevo empleador es un grupo de empresas laboral que no se ha constituido debidamente como empresario. Asimismo, tampoco ha informado ni ha negociado el cambio de empresario con los representantes de los trabajadores, llegando a subsistir las sociedades embotelladoras a la fecha del juicio. Al margen del incumplimiento de las obligaciones de información, consulta y negociación en el proceso de cambio de titularidad de empresa, tampoco se ha respetado el periodo de consultas, ya que la información y la documentación ofrecida sobre el grupo es incompleta. Consecuentemente, la Audiencia Nacional defiende que se han materializado los despidos sin informar oportunamente del cambio de empresario, lo que supone no haber actuado con buena fe durante el proceso de negociación.

Asimismo, la empresa tampoco entregó a la comisión negociadora del ERE los planes detallados de reestructuración de las plantas, con las posibilidades de distribución de producción entre las fábricas, para valorar las causas y poder negociar con la finalidad de evitar los despidos y sus efectos. La Audiencia Nacional también toma en consideración las prácticas de “esquirolaje” empleadas por la planta de Madrid para evitar la huelga que mantenían los trabajadores, situación que había sido observada previamente por Inspección de Trabajo tras las denuncias presentadas. Consecuentemente, la Audiencia Nacional declara nulos los despidos colectivos. La sentencia es recurrible ante el Tribunal Supremo.
En aquesta sentència, la Sala Social de l’Audiència Nacional ha declarat nuls els 821 acomiadaments que Coca-Cola va executar dins de l’Expedient de Regulació d`Ocupació que afectava a un total de 1.190 treballadors, i que suposava el tancament de quatre plantes: les de Madrid, Palma de Mallorca, Alacant i Astúries. L’origen de la nul•litat té el seu origen l’any 2012, quan les vuit empreses que tenien llicència de Coca-Cola per fabricar, vendre i distribuir el producte de Coca-Cola van decidir signar un acord d’integració. Així, Begamo, Cobega, Casbega, Norbega, Calebega, Asturbega, Refrige i Rendelsur van passar a integrar-se en Coca-Cola Iberian Partners amb el mateix fi que venien desenvolupant fins ara: fabricar, vendre i distribuir les begudes de Coca-Cola.

Després de l’acord d’integració i els oportuns canvis societaris produïts, Coca-Cola Iberian Partners va realitzar un informe sobre la situació de les empreses que tenien llicència per fabricar, passant a fer un pla d’estalvi de costos i que plantejava dos possibles escenaris després dels tancaments; un mapa circular o bé un mapa radial. Després de l’informe es va optar per l’opció de tancar les plantes de Madrid, Palma de Mallorca, Alacant i Astúries. L’esmentat pla passava per la presentació d’un Expedient de Regulació de Treball que plantejava així mateix l’extinció de 1.190 llocs de treball, dels quals a la data de la present sentència ja s’havien executat 821.

L’Audiència Nacional declara nul l’ERO emparant-se e que el nou propietari és un grup d’empreses laboral que no s’ha constituït degudament com empresari. Així mateix, tampoc ha informat ni ha negociat el canvi d’empresari amb els representants dels treballadors, arribant a substituir les societats que envasen a la data del judici.
Al marge de l’incompliment de les obligacions d’informació, consulta i negociació en el procés de canvi de titularitat de l’empresa, tampoc s’ha respectat el període de consultes, ja que la informació i documentació facilitada sobre el grup és incompleta. Conseqüentment, l’Audiència Nacional defensa que s’han materialitzat els acomiadaments sense informar oportunament del canvi d’empresari, el que suposa no haver actuat amb bona fe durant el procés de negociació.

Així mateix, l’empresa tampoc va entregar a la comissió negociadora de l’ERO els plans detallats de reestructuració de les plantes, amb les possibilitats de distribució de producció entre les fabriques, per valorar les causes i poder negociar amb la finalitat d’evitar els acomiadaments i els seus efectes. L’Audiència Nacional també pren en consideració les pràctiques “d’esquirolatge” empleades per la planta de Madrid per a evitar la vaga que mantenien els treballadors, situació que havia estat observada prèviament per la Inspecció de Treball després de les denúncies presentades. Conseqüentment, l’Audiència Nacional declara nuls els acomiadaments col•lectius. La sentència es recurrible davant el Tribunal Suprem.