Real Decreto 304/2014, de 5 de mayo, por el que se aprueba el Reglamento de la Ley 10/2010, de 28 de abril, de prevención del blanqueo de capitales y de la financiación del terrorismo.
Este Real Decreto desarrolla la Ley 10/2010, de 28 de abril, de prevención del blanqueo de capitales y de la financiación del terrorismo. Como principales novedades introducidas en el Reglamento, se encuentra la rebaja substancial de las obligaciones formales de los sujetos obligados por Real Decreto que presenten una reducida cifra de negocios y número de personal empleado. El Reglamento establece quienes son los sujetos obligados normativamente: entidades de crédito, sociedades de inversión, auditores de cuentas, notarios, registradores de la propiedad, abogados, procuradores, casinos y comerciantes de bienes de alto valor y de bienes artísticos.
En cuanto a las obligaciones formales se impone la obligación de almacenar las copias de documentación en soportes ópticos o electrónicos, de la misma manera que también deberán almacenar los documentos acreditativos de operaciones contables. Se exceptúa de cumplir dicho requisito a todos aquellos sujetos que tengan menos de diez trabajadores y que su cifra de negocio sea inferior a los dos millones de euros, ya que en estos supuestos se les permite la posibilidad de mantener copias físicas de los documentos de identificación, excluyéndose a los sujetos que forman parte de un grupo de empresas. La norma también impone nuevas medidas de control interno que se materializan en documentar el análisis del riesgo, contar con un manual de prevención, crear órganos de control interno, contar con auditorías y tener planes de formación profesional. Del cumplimiento de dichos requisitos también se encuentran exentas las empresas con una cifra de negocios inferior a los dos millones de euros anuales y que cuenten con una plantilla inferior a los 10 empleados.
Por tanto, se amplían las situaciones de especial riesgo y se enumeran las medidas de diligencia reforzada que deben ser aplicadas por los sujetos obligados con el fin de prevenir el blanqueo de capitales, al mismo tiempo que otorga mayor flexibilidad a las pequeñas empresas, sin perjuicio de la obligación formal de control.
Aquest Reial decret desenvolupa la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme. Com a principals novetats introduïdes en el Reglament, es troba la rebaixa substancial de les obligacions formals dels subjectes obligats per Reial decret que presentin una reduïda xifra de negocis i nombre de personal emprat. El Reglament estableix els subjectes obligats normativament: entitats de crèdit, societats d’inversió, auditors de comptes, notaris, registradors de la propietat, advocats, procuradors, casinos i comerciants de béns d’alt valor i de béns artístics.
En relació a les obligacions formals, s’imposa l’obligació d’emmagatzemar les còpies de documentació en suports òptics o electrònics, de la mateixa manera que també hauran d’emmagatzemar els documents acreditatius d’operacions comptables. S’exceptua de complir aquest requisit a tots aquells subjectes que tinguin menys de deu treballadors i que la seva xifra de negoci sigui inferior als dos milions d’euros, ja que en aquests supòsits se’ls permet la possibilitat de mantenir còpies físiques dels documents d’identificació, excloent-se als subjectes que formen part d’un grup d’empreses. La norma també imposa noves mesures de control intern que es materialitzen en documentar l’anàlisi del risc, comptar amb un manual de prevenció, crear òrgans de control intern, comptar amb auditories i tenir plans de formació professional. Del compliment d’aquests requisits també es troben exemptes les empreses amb una xifra de negocis inferior als dos milions d’euros anuals i que comptin amb una plantilla inferior als 10 empleats.
Per tant, s’amplien les situacions d’especial risc i s’enumeren les mesures de diligència reforçada que han de ser aplicades pels subjectes obligats amb la finalitat de prevenir el blanqueig de capitals, al mateix temps que atorga major flexibilitat a les petites empreses, sense perjudici de l’obligació formal de control.