Auto del Tribunal Supremo, Sala Primera, de lo Civil, de 3 de junio de 2013.

El Tribunal Supremo aclara en este auto la Sentencia 241/2013, de 9 de mayo, relativa al carácter abusivo de las cláusulas suelo incluidas por varias entidades financieras en los contratos de préstamo hipotecario. Declara este auto que las cláusulas suelo serán lícitas siempre que se “observe la transparencia exigible en las cláusulas no negociadas individualmente que regulen los elementos principales de los contratos suscritos con consumidores”. Respecto de los mecanismos mediante los cuales ha de considerarse que el consumidor queda suficientemente informado para poder adoptar su decisión económica con todas las garantías, establece el Tribunal que el objetivo de información completa al consumidor es “susceptible de ser alcanzado por pluralidad de medios” que “no puede anudarse de forma automática al cumplimiento de determinadas fórmulas, tantas veces convertidas en formalismos carentes de eficacia real”. La tercera aclaración se centra en discernir si puede declararse una cláusula como abusiva cuando ésta ha supuesto al fin un beneficio para el consumidor –refiriéndose en que, en determinados casos, se han abaratado los créditos durante un periodo de tiempo– y la respuesta ha de ser negativa, por cuanto ello “no la convierte en transparente ni hace desaparecer el desequilibrio en contra de los intereses del consumidor”. El Tribunal Suprem esclareix en aquesta interlocutòria la Sentència 241/2013, de 9 de maig, relativa al caràcter abusiu de les clàusules terra incloses per vàries entitats financeres en els contractes de préstec hipotecari. Declara aquesta interlocutòria que les clàusules terra seran lícites sempre que «s’observi la transparència exigible en les clàusules no negociades individualment que regulen els elements principals dels contractes subscrits amb consumidors”. Pel que fa als mecanismes mitjançant els quals ha de considerar-se que el consumidor queda suficientment informat per poder adoptar la seva decisió econòmica amb totes les garanties, estableix el Tribunal que l’objectiu d’informació completa al consumidor és “susceptible de ser assolit per pluralitat de mitjans” que “no pot lligar-se de forma automàtica al compliment de determinades fórmules, tantes vegades convertides en formalismes mancats d’eficàcia real”. El tercer aclariment se centra en discernir si pot declarar-se una clàusula com a abusiva quan aquesta ha suposat al final un benefici per al consumidor –referint-se a què, en determinats casos, s’han abaratit els crèdits durant un període de temps– i la resposta ha de ser negativa, ja que això “no la converteix en transparent ni fa desaparèixer el desequilibri en contra dels interessos del consumidor”.