Acuerdo del pleno no jurisdiccional de la sala cuarta del Tribunal Supremo sobre las tasas en el orden social, de 5 de junio de 2013.

La Sala de lo Social del Tribunal Supremo ha acordado que para la tramitación de los recursos de suplicación y casación no son exigibles tasas al trabajador ni a los asimilados a los trabajadores (beneficiarios de la Seguridad Social, funcionarios y personal estatutario cuando actúan ante la jurisdicción social). Este acuerdo afecta también a los recursos interpuestos con anterioridad al Real Decreto-ley 3/2013 de 22 de febrero, por el que se modifica el régimen de las tasas en el ámbito de la Administración de Justicia.

Con la entrada en vigor de la Ley 10/2012 de 20 de noviembre se generaron numerosas dudas interpretativas, que dieron pie a una posible desaparición parcial del beneficio de justicia gratuita que hasta el momento tenían los trabajadores y beneficiaros de la Seguridad Social, al margen de la insuficiencia de recursos para litigar. Ello se debía a que, de acuerdo con el art. 4.3 de la Ley, se sustituía el beneficio de justicia gratuita por una “exención parcial para los trabajadores de un 60% en el pago de la tasa”, sin mencionar, a su vez, si esa exención afectaba también a los beneficiarios del sistema público de la Seguridad Social. Con este acuerdo el Supremo se acoge a la regulación prevista en la Ley de Asistencia Jurídica Gratuita en relación con los beneficiarios de la Seguridad Social y en la Ley Reguladora de la Jurisdicción Social para los funcionarios y el personal estatutario, que el RDL 3/2013 no ha modificado, incluyendo así a todos en esa exención del pago de tasas para la interposición de los recursos de suplicación y casación.
La Sala Social del Tribunal Suprem ha acordat que per la tramitació dels recursos de suplicació i cassació no són exigibles taxes al treballador ni als assimilats als treballadors (beneficiaris de la Seguretat Social, funcionaris i personal estatutari quan actuen davant la jurisdicció social). Aquest acord afecta també als recursos interposats amb anterioritat al Reial Decret-llei 3/2013 de 22 de febrer, pel qual es modifica el règim de les taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia.

Amb l’entrada en vigor de la Llei 10/2012 de 20 de novembre es van generar nombrosos dubtes interpretatius, que van donar lloc a una possible desaparició parcial del benefici de justícia gratuïta que fins al moment tenien els treballadors i beneficiaris de la Seguretat Social, al marge de la insuficiència de recursos per litigar. Això es devia a que, d’acord amb l’art. 4.3 de la Llei, es substituïa el benefici de justícia gratuïta per una “exempció parcial per als treballadors d’un 60% en el pagament de la taxa”, sense mencionar, alhora, si aquesta exempció afectava també als beneficiaris del sistema públic de la Seguretat Social. Amb aquest acord, el Suprem s’acull a la regulació prevista a la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta en relació amb els beneficiaris de la Seguretat Social i en la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social per als funcionaris i el personal estatutari, que el RDL 3/2013 no ha modificat, incloent-hi així a tots en aquesta exempció de pagament de les taxes per a la interposició dels recursos de suplicació i cassació.