Sentencia del Tribunal Supremo, Sala de lo Civil, de 5 julio de 2013.

En esta sentencia, el Tribunal Supremo fija los criterios que han de aplicarse en los supuestos de lesiones que tardan cierto tiempo en manifestarse. La sentencia en cuestión, analiza el recurso de casación presentado contra la sentencia de la Audiencia Provincial de Huelva donde se deniega la indemnización de unas secuelas aparecidas en 1999 y que tienen su origen en un accidente acaecido en 1984, en tanto que se establece que había prescrito la acción.

El Tribunal Supremo estima la indemnización pero establece que la cuantía a percibir no debe fijarse con los criterios actuales, ya que debe aplicarse la indemnización con los baremos del momento del accidente. No obstante, el Tribunal Supremo defiende que la indemnización debe significar una reparación efectiva del daño sufrido, y no meramente una reparación formal o nominal, por lo que procede actualizar la indemnización mediante el IPC.
En aquesta sentència, el Tribunal Suprem fixa els criteris que han d’aplicar-se en els supòsits de lesions que triguen cert temps a manifestar-se. La sentència en qüestió, analitza el recurs de cassació presentat contra la sentència de l’Audiència Provincial de Huelva on es denega la indemnització d’unes seqüeles que van aparèixer l’any 1999 i que tenen l’origen en un accident succeït l’any 1984, en tant que s’estableix que havia prescrit l’acció.

El Tribunal Suprem estima la indemnització però estableix que la quantia a percebre no s’ha de fixar amb els criteris actuals, ja que ha d’aplicar-se la indemnització amb els barems del moment de l’accident. No obstant, el Tribunal Suprem defensa que la indemnització ha de significar una reparació efectiva del dany sofert, i no només una mera reparació formal o nominal, pel que procedeix actualitzar la indemnització mitjançant l’IPC.