Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cantabria, Sala de lo Social, del 3 de septiembre de 2014.

En esta sentencia se confirma la improcedencia del despido disciplinario del mecánico de un taller de reparación de automóviles, que en los ratos libres realizaba trabajos para un taller de la competencia utilizando los conocimientos y herramientas de la empresa perjudicada. En la carta de despido, la empresa fundamentó el despido disciplinario basándose en que el trabajador realizaba competencia desleal a su empresa y con ello atentaba contra el principio de buena fe, suponiendo en la práctica un abuso de confianza.

El tribunal opina que la carta de despido no logra acreditar la competencia desleal de la misma manera en que considera que la prueba practicada no está bien fundamentada en relación al informe del detective privado. En sede judicial el trabajador logró acreditar que realizaba los trabajos en el taller a sus propios vehículos y a los de sus familiares sin obtener un beneficio económico. Asimismo, las reparaciones se realizaban en el taller de la competencia puesto que el dueño del mismo era amigo del trabajador y no existía un beneficio personal ni del trabajador ni del taller de la competencia.

En tanto que no se dan las notas que viene entendiendo necesarias la jurisprudencia para validar un despido disciplinario basado en competencia desleal (incumplimiento grave, trascendente e injustificado), considera que el despido es improcedente y consecuentemente condena a la empresa a readmitir al trabajador abonando los salarios de trámite o bien a abonarle la indemnización establecida por despido improcedente.
En aquesta sentència es confirma la improcedència de l’acomiadament disciplinari del mecànic d’un taller de reparació d’automòbils, que en les estones lliures realitzava treballs per a un taller de la competència utilitzant els coneixements i eines de l’empresa perjudicada. En la carta d’acomiadament, l’empresa va fonamentar l’acomiadament disciplinari basant-se que el treballador realitzava competència deslleial a la seva empresa i amb això atemptava contra el principi de bona fe, suposant en la pràctica un abús de confiança.

El tribunal opina que la carta d’acomiadament no aconsegueix acreditar la competència deslleial de la mateixa manera en què considera que la prova practicada no està ben fonamentada en relació a l’informe del detectiu privat. En seu judicial el treballador va aconseguir acreditar que realitzava els treballs en el taller als seus propis vehicles i als dels seus familiars sense obtenir un benefici econòmic. Així mateix, les reparacions es realitzaven en el taller de la competència donat que el propietari del mateix era amic del treballador i no existia un benefici personal ni del treballador ni del taller de la competència.

Atès que no es donen les notes que ve entenent necessàries la jurisprudència per validar un acomiadament disciplinari basat en competència deslleial (incompliment greu, transcendent i injustificat), considera que l’acomiadament és improcedent i conseqüentment condemna a l’empresa a readmetre al treballador abonant els salaris de tràmit o bé a abonar-li la indemnització establerta per acomiadament improcedent.