Sentencia del Tribunal de Justicia de la UE de 14 de marzo de 2013.
El Tribunal de Justicia de la UE ha resuelto una cuestión planteada por el Juez de lo Mercantil núm. 3 de Barcelona, José Mª Fernández Seijo en relación a la adecuación del procedimiento de ejecución hipotecaria vigente en nuestro país a la Directiva 93/13/CEE del Consejo, de 5 de abril de 1993, reguladora de las cláusulas abusivas en los contratos celebrados con consumidores. El Alto Tribunal, en una sentencia que constituye un varapalo histórico a nuestro sistema procesal, declara no ajustada a dicha directiva la normativa española reguladora de las ejecuciones. Los fundamentos de la declaración judicial se basan, principalmente, en dos pilares básicos de la indefensión de los consumidores en los contratos de préstamo hipotecario: en primer lugar, la inexistencia de una causa de oposición en el proceso consistente en la existencia de cláusulas abusivas en el contrato, cuya ejecución se pretende al objeto de que el Juez que conoce de dicho asunto profundice en dicha cuestión, y en segundo lugar la imposibilidad del Juez que conoce del proceso declarativo tendente a examinar la existencia de cláusulas abusivas, de suspender el proceso de ejecución a través de medidas cautelares, y por tanto, evitar el desahucio, mientras se resuelve dicha cuestión. El Tribunal entiende que la imposibilidad de paralizar el desahucio puede conllevar que el ciudadano pierda su vivienda sin posibilidad de recuperarla posteriormente aún en el supuesto de que las cláusulas de su contrato de préstamo hipotecario fueran declaradas abusivas. En resumen, la resolución judicial conllevará la publicación de una nueva normativa procesal reguladora de la ejecución hipotecaria adaptada a la Directiva Europea sobre cláusulas abusivas.
El Tribunal de Justícia de la UE ha resolt una qüestió plantejada pel Jutge del Mercantil núm. 3 de Barcelona, José Mª Fernández Seijo en relació a l’adequació del procediment d’execució hipotecària vigent al nostre país a la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, reguladora de les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors. L’Alt Tribunal, en una sentència que constitueix una garrotada històrica al nostre sistema processal, declara no ajustada a aquesta directiva la normativa espanyola reguladora de les execucions. Els fonaments de la declaració judicial es basen, principalment, en dos pilars bàsics de la indefensió dels consumidors en els contractes de préstec hipotecari: en primer lloc, la inexistència d’una causa d’oposició en el procés consistent en l’existència de clàusules abusives en el contracte, l’execució del qual es pretén a fi de que el Jutge que coneix d’aquest assumpte aprofundeixi en aquesta qüestió, i en segon lloc la impossibilitat del Jutge que coneix del procés declaratiu tendent a examinar l’existència de clàusules abusives, de suspendre el procés d’execució a través de mesures cautelars, i per tant, evitar el desnonament, mentre es resol aquesta qüestió. El Tribunal entén que la impossibilitat de paralitzar el desnonament pot comportar que el ciutadà perdi el seu habitatge sense possibilitat de recuperar-la posteriorment encara en el cas que les clàusules del seu contracte de préstec hipotecari fossin declarades abusives. En resum, la resolució judicial comportarà la publicació d’una nova normativa processal reguladora de l’execució hipotecària adaptada a la Directiva Europea sobre clàusules abusives.