Ley 26/2013, de 27 de diciembre, de cajas de ahorros y fundaciones bancarias.

La Ley tiene por objeto regular el régimen jurídico de las cajas de ahorros y de las fundaciones bancarias, con la finalidad de dotar de estabilidad el sistema financiero español. Para contribuir a tal objetivo se ha limitado el tamaño de las cajas de ahorro, que deberán operar en el ámbito territorial de una comunidad autónoma, aunque podrán ampliar su actuación sobre un máximo de diez provincias que sean limítrofes entre sí, con la finalidad de que la función social que desempeñen esté vinculada a un territorio que presente características y necesidades comunes.

Su actividad financiera deberá consistir principalmente en la prestación de servicios bancarios y de inversión para los clientes minoristas y las pequeñas y medianas empresas (PYMES), ya que son estos colectivos los que tienen mayores dificultades para acceder a otro tipo de entidades y de servicios financieros. En relación con los órganos de gobierno de las cajas de ahorros, a partir de ahora se exige que la totalidad de los miembros del consejo de administración –y no sólo la mayoría, como se venía exigiendo hasta ahora– sean profesionales, es decir, que tengan conocimientos y experiencia acordes para el ejercicio de sus funciones. Por otro lado, la Asamblea General de las cajas de ahorros estará formada por un porcentaje de participación de las Administraciones Públicas de un 25%, frente al 40% de participación que tenían hasta ahora. Se crea un nuevo mecanismo para que los depositantes escojan sus representantes en la Asamblea General con el objetivo de que sus intereses queden mejor representados en los órganos de gobierno de las cajas de ahorros.

La Ley crea una nueva figura, las fundaciones bancarias, que serán todas aquellas fundaciones que tengan una participación en entidades de crédito de al menos el 10% del capital o de los derechos de voto de la entidad. Se impone la obligación de que se conviertan en fundaciones bancarias aquellas cajas de ahorros que superen los límites de crecimiento impuestos por la Ley y aquellas cajas de ahorros que a la entrada en vigor de la presente Ley estén prestando su actividad financiera a través de un banco.

De igual modo que se ha regulado para las cajas de ahorros, se exige que las fundaciones bancarias actúen con la máxima profesionalidad, transparencia, independencia y eficiencia, ya que su función en el sistema de crédito español será representativa.
La Llei té per objecte regular el règim jurídic de les caixes d’estalvis i de les fundacions bancàries, amb la finalitat de dotar d’estabilitat el sistema financer espanyol. Per tal de contribuir a aquest objectiu s’ha limitat la mida de les caixes d’estalvis, que hauran d’operar en l’àmbit territorial d’una comunitat autònoma, encara que podran ampliar la seva actuació sobre un màxim de deu províncies que siguin limítrofes entre sí, amb la finalitat que la funció social que exerceixin estigui vinculada a un territori que presenti característiques i necessitats comunes.

La seva activitat financera haurà de consistir principalment en la prestació de serveis bancaris i d’inversió per a clients minoristes i les petites i mitjanes empreses (PIMES), ja que són aquests col•lectius els que tenen majors dificultats per accedir a altres tipus d’entitats i de serveis financers. En relació amb els òrgans de govern de les caixes d’estalvis, a partir d’ara s’exigeix que la totalitat dels membres del consell d’administració –i no només la majoria, como es venia exigint fins ara– siguin professionals, és a dir, que tinguin coneixements i experiència adequades a l’exercici de les seves funcions. Per altra banda, l’Assemblea General de les caixes d’estalvis estarà formada per un percentatge de participació de les Administracions Públiques d’un 25%, en front del 40% de participació que tenien fins ara. Es crea un nou mecanisme per tal que els depositants escullin els seus representants a l’Assemblea General amb l’objectiu que els seus interessos quedin millor representats en els òrgans de govern de les caixes d’estalvis.

La Llei crea una nova figura, les fundacions bancàries, que seran totes aquelles fundacions que tinguin una participació en entitats de crèdit d’almenys el 10% del capital o dels drets de vot de l’entitat. S’imposa l’obligació que es converteixin en fundacions bancàries aquelles caixes d’estalvis que superin els límits de creixement imposats per la Llei i aquelles caixes d’estalvis que a l’entrada en vigor de la present Llei estiguin prestant la seva activitat financera a través d’un banc.

De la mateixa manera que s’ha regulat per a les caixes d’estalvis, s’exigeix que les fundacions bancàries actuïn amb la màxim professionalitat, transparència, independència i eficiència, ja que la seva funció en el sistema de crèdit espanyol serà representativa.