La incapacitat permanent d'una persona treballadora es produeix quan aquesta no pot fer la seva feina de manera permanent. La causa pot originar-se per una malaltia (comuna o professional) o per un accident (sigui o no de treball).
La declaració d'aquesta situació és competència de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (d'ara endavant INSS). Per a això, cal complir una sèrie de requisits, que variaran segons la contingència de la incapacitat i el seu grau.
La pensió que derivi de la declaració d'una incapacitat permanent es troba dins les anomenades pensions contributives. De manera que cal diferenciar aquest tipus d'incapacitat de la valoració de grau d'invalidesa. Aquesta última és competència de Serveis Socials en el cas de Catalunya.
Si té alguna malaltia o lesió que li impedeix treballar, és aconsellable que compti amb l'assessorament d'advocats experts a Barcelona per iniciar la sol·licitud d'incapacitat permanent.
I. Graus d'Incapacitat Permanent
Depenent de la limitació que pateixi la persona treballadora, se la declararà en menor o major grau d'incapacitat permanent.
A continuació, s'exposen de menor a major els graus existents, incloent-hi en primer lloc aquella que, sense suposar un grau d'incapacitat, s'engloba dins d'aquest tipus de prestacions:
- Lesions no invalidants: lesió, mutilació o deformitat catalogada dins el barem establert. És causada per accident de treball o malaltia professional, i altera o disminueix la integritat física de la persona treballadora. Aquestes lesions han de ser definitives i no constituir una incapacitat permanent.
- Incapacitat permanent parcial: és la que, sense arribar al grau de total, causa a la persona treballadora una disminució del seu rendiment, sense impedir-li fer les tasques fonamentals d'aquest.
- Incapacitat permanent total: és la que inhabilita la persona treballadora per fer totes o les fonamentals tasques de la seva professió habitual, sempre que pugui dedicar-se a una altra de diferent.
- Incapacitat permanent absoluta: és la que inhabilita completament la persona treballadora per a qualsevol professió o ofici, no només l'habitual.
- Gran invalidesa: és la situació de la persona treballadora impedida per a qualsevol feina i que, a més, necessita l'assistència d'una altra persona per als actes més essencials de la vida, com ara vestir-se, desplaçar-se, menjar o similars.
II. Requisits per a la Incapacitat Permanent
Perquè es declari la situació d'una incapacitat permanent, la persona treballadora ha de complir una sèrie de requisits. Generalment, són:
- No tenir l'edat de jubilació o no poder accedir a la prestació per jubilació.
- Estar en situació d'alta o assimilada a l'alta a la seguretat social;
- Complir un període de carència, és a dir, de cotització prèvia; i,
- Quedar impedida en algun grau en l'àmbit laboral a causa d'una malaltia o lesió.
1. Situació d'alta o assimilada a l'alta laboral
En els supòsits d'incapacitat permanent parcial i total es requereix que la persona treballadora es trobi en situació d'alta o assimilada a l'alta.
En els casos d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa, també hi poden accedir les que estan en situació de no alta.
a) Situació d'alta
Es considera que la persona treballadora es troba en situació d'alta quan està contractada per una empresa. És a dir, que està afiliada i donada d'alta a la Seguretat Social.
En els casos en què la incapacitat permanent derivi d'una malaltia o accident laboral, les persones treballadores es consideraran de ple dret afiliades i d'alta. Tot això, encara que l'empresari incompleixi les seves obligacions respecte a l'afiliació i el pagament de cotitzacions.
b) Situació assimilada a l'alta
Es considera situació assimilada a l'alta quan la persona treballadora manté relació amb la Seguretat Social tot i que no treballa per a cap empresa.
A tall d'exemple, hi ha situacions com estar en situació de desocupació, encara que s'hagi esgotat la prestació, però inscrita com a demandant d'ocupació. També les situacions d'excedència per cura de fills o altres familiars; i els períodes d'inactivitat en treballs de temporada.
2. Cotització prèvia o període de carència
La declaració d'una incapacitat permanent porta aparellada una prestació de caràcter contributiu. Aquesta requereix haver mantingut una relació amb la Seguretat Social i contribuir mitjançant el pagament d'unes cotitzacions.
Segons la causa de la incapacitat, es requereix o no un període previ de cotització.
a) Malaltia professional o accident laboral
Quan la incapacitat permanent deriva de malaltia professional o accident laboral no s'exigeix cap període previ de cotització.
b) Accident no laboral
Si la incapacitat permanent deriva d'un accident no laboral no s'exigeix cap període previ de cotització, llevat dels casos d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa i que la persona treballadora no es trobi en situació d'alta o assimilada.
En aquests últims casos, cal una cotització genèrica de 15 anys i un període específic de 3 anys cotitzats en els últims 10 anys.
c) Malaltia comuna
Si la incapacitat permanent deriva d'una malaltia comuna, s'exigeix un període de cotització segons el grau:
-
-
-
Incapacitat permanent parcial: s'exigeixen 1.800 dies de cotització, compresos en els 10 anys immediatament anteriors a la data en què s'extingeix la incapacitat temporal de la qual derivi la incapacitat permanent. En els casos en què la persona treballadora sigui menor de 21 anys, haurà d'acreditar la meitat dels dies cotitzats des que va complir 16 anys, i s'hi sumarà tot el període en què va estar en incapacitat temporal.
-
Incapacitat permanent total, absoluta i gran invalidesa (persona treballadora en situació d'alta o assimilada a l'alta):
-
-
Si la persona treballadora és menor de 31 anys.
– Període genèric de cotització: la tercera part del temps transcorregut entre la data en què va complir els 16 anys i la del fet causant.
– Període específic de cotització: no s'exigeix.
Si la persona treballadora és major de 31 anys.
– Període genèric de cotització: un quart del temps transcorregut entre la data en què va complir els 20 anys i la del fet causant, amb un mínim, en tot cas, de 5 anys.
– Període específic de cotització: un cinquè del període de cotització exigible ha d'estar comprès en els 10 anys immediatament anteriors al moment de causar la prestació o de quan va cessar l'obligació de cotitzar, en aquells casos concrets.
3) Malaltia o patologia
Perquè es declari una incapacitat permanent, la persona treballadora ha de patir una malaltia o lesió que l'afecti en l'àmbit laboral.
Aquesta malaltia o lesió, ja sigui física o psíquica, ha de ser permanent. És a dir, s'han d'haver esgotat les vies terapèutiques, i sense que hi hagi possibilitat de curació o millora, almenys a curt termini.
No hi ha una llista tancada de lesions que puguin donar lloc a una incapacitat permanent. De manera que cal valorar cas per cas si aquesta malaltia o lesió impedeix la persona treballadora fer la seva professió i ofici.
Com a professió u ofici de la persona treballadora s'entén la que feia durant l'últim any, previ a la incapacitat permanent.
Quan es valora el grau d'incapacitat permanent, es valora si la malaltia o lesió limita o impedeix la persona treballadora desenvolupar la seva feina (incapacitat permanent parcial o total).
Si és així, es passa a valorar si al seu torn afecta la realització d'una altra professió diferent (incapacitat permanent absoluta).
Finalment, si es donen els supòsits anteriors, es valora si a més necessita el concurs d'una tercera persona per fer les activitats essencials de la vida diària (gran invalidesa).
III. Import i abonament de la prestació per incapacitat permanent
Segons el grau d'incapacitat permanent, la prestació podrà ser vitalícia o no, sense perjudici que es pugui revisar.
A continuació es detalla l'import de la prestació segons el grau d'incapacitat permanent o en casos de lesions no invalidants:
-
Lesions no invalidants: es rep com a indemnització un import a tant alçat segons s'estableix al barem aplicable.
-
Incapacitat permanent parcial: es rep un únic pagament a tant alçat, de tipus compensatori, per valor de 24 mensualitats de la base reguladora calculada.
-
Incapacitat permanent total. Es rep una prestació vitalícia que equival al 55% de la base reguladora calculada. Es podrà demanar l'increment del 20% quan la persona treballadora sigui major de 55 anys i no treballi en una altra professió diferent de la seva.
-
Incapacitat permanent absoluta: es rep una prestació vitalícia que equival al 100% de la base reguladora calculada.
-
Gran invalidesa: es rep una prestació vitalícia que equival al 100% de la seva base reguladora incrementada amb un complement destinat a remunerar la persona que atengui el beneficiari, que no podrà ser inferior al 45% de la pensió rebuda.
La base reguladora de la persona treballadora s'obté després d'aplicar un càlcul aritmètic sobre les bases de cotització prèvies a la declaració d'incapacitat permanent.
El càlcul varia segons el grau d'incapacitat permanent. Per norma general, implica dividir entre un quocient superior els mesos de base de cotització objecte de càlcul, la qual cosa fa que el resultat sigui inferior a l'import de les bases de cotització.
L'abonament de les pensions vitalícies és de 14 mensualitats quan la incapacitat permanent derivi de malaltia comuna o accident no laboral. En canvi, seran 12 mensualitats quan sigui per malaltia professional o accident de treball.
IV. Procediment d'Incapacitat Permanent
La declaració d'Incapacitat Permanent pot fer-se d'ofici, és a dir, per part de l'INSS o, si escau, a instàncies de la persona treballadora.
En els casos en què es pateixi una malaltia professional o accident laboral, correspon a la mútua proposar aquesta situació a l'INSS, sense perjudici que se'n doni vista a la persona treballadora perquè pugui al·legar. Sovint es donen supòsits en què, per interessos propis, la mútua laboral no fa aquesta proposta, i serà la mateixa persona treballadora qui hagi d'iniciar les actuacions.
En els casos d'accident no laboral o malaltia comuna, l'INSS pot declarar d'ofici la situació d'incapacitat permanent quan s'han esgotat els períodes màxims per a la incapacitat temporal (castellà). Ara bé, no és gaire habitual que això passi, de manera que és aconsellable que la persona treballadora faci la petició si considera que compleix els requisits, i ho faci de la mà d'advocats experts en incapacitat permanent.
1. Sol·licitud d'incapacitat permanent
Per iniciar els tràmits de sol·licitud, la persona treballadora hauria d'estar prèviament en situació d'incapacitat temporal i sota tractament mèdic, sent previsible que no hi haurà millora de les seves lesions o malaltia i que està limitada per treballar.
Ja que juntament amb la sol·licitud, a part de la documentació acreditativa de la seva situació personal, caldrà acompanyar el conjunt de documentació mèdica que acrediti la seva malaltia o lesió.
2. Visita davant Inspecció Mèdica
Després de la sol·licitud, la persona treballadora hauria de passar per una visita davant el tribunal mèdic, l'ICAM a Catalunya, que fa un reconeixement mèdic i finalment emet un dictamen de proposta.
Aquest dictamen, tot i no ser vinculant per a l'INSS, guanya molta rellevància en el procés. Si a les seves conclusions es proposa un grau d'incapacitat, és molt probable que l'INSS resolgui estimatòriament i en aquest sentit.
La rellevància d'aquesta visita fa que sigui important comptar amb l'assessorament legal d'un advocat laboralista expert en incapacitats permanents.
3. Resolució de l'INSS
Després de la sol·licitud, l'INSS hauria de resoldre en un termini de 135 dies hàbils, és a dir, sense comptar dissabtes, diumenges ni festius.
Si no ho fa, s'ha de considerar denegada la sol·licitud d'incapacitat permanent per silenci administratiu negatiu.
Si es declara un grau d'incapacitat permanent, la resolució ha de recollir l'import i el càlcul de la prestació, i la data d'efectes.
4. Reclamació prèvia
Si la resolució de l'INSS és desestimatòria o, tot i sent estimatòria, no valora el grau d'incapacitat permanent que la persona treballadora considera que li correspon, aquesta la pot impugnar.
Per a això, cal presentar una reclamació prèvia. Es disposa d'un termini de 30 dies hàbils des de la data en què se li va notificar la resolució, o des de la data en què s'ha d'entendre desestimada per silenci administratiu.
L'INSS disposa d'un termini de 45 dies hàbils per respondre a aquesta reclamació prèvia; si no ho fa, també s'ha de considerar desestimada per silenci administratiu negatiu.
El contingut de la reclamació prèvia és de summa importància, per la qual cosa és aconsellable comptar amb l'assessorament d'advocats experts en incapacitat permanent, ja que la viabilitat de la reclamació en dependrà.
Ja que si la reclamació prèvia és desestimada, el pas següent serà continuar la reclamació per la via judicial, i a la demanda no es permet ampliar les al·legacions que no s'hagin recollit a la reclamació prèvia.
5. Procés judicial: Demanda, judici i sentència
Es disposa d'un termini de 30 dies hàbils per interposar demanda davant dels Jutjats Socials un cop s'ha desestimat la reclamació prèvia.
En aquests processos serà necessària la intervenció d'un advocat, i és imprescindible acudir amb un metge pericial que doni suport a la seva defensa.
Un cop celebrat el judici, el Jutjat Social dictarà sentència en què es declari una incapacitat permanent o es desestimi la pretensió. Contra aquesta resolució hi cap la interposició de recurs extraordinari de Suplicació.
V. Revisió de la incapacitat permanent
La situació d'incapacitat permanent es pot revisar mentre la persona treballadora no hagi complert l'edat d'accés a la jubilació. Així, pot donar lloc a la confirmació o modificació del grau, o a l'extinció de la incapacitat permanent i, per tant, de la seva pensió.
La revisió es pot fer d'ofici, és a dir, per l'INSS, o a instàncies de la persona treballadora. En aquest últim cas, la revisió es podrà sol·licitar per millora o agreujament de la seva situació.
1. Termini
A la resolució per la qual es declara la incapacitat permanent hi ha de constar la data a partir de la qual és possible revisar aquesta situació.
Habitualment, i per norma general, el termini que s'estableix és de 2 anys. Ara bé, el termini es pot escurçar si es presumeix que la persona treballadora pot millorar abans, o si hi ha un error de diagnòstic.
Durant aquests primers 2 anys, la persona treballadora tindrà dret a la reserva del seu lloc de treball. De manera que, si es produeix la millora abans d'aquest termini, podrà reingressar a l'empresa.
2. Tipus de revisió:
a) Revisió per millora
Es produeix quan hi ha una millora de les dolences que van donar lloc a la incapacitat permanent. És a dir, la persona recupera la seva capacitat per treballar, ja sigui parcial o totalment.
Això implica que, des d'una situació d'incapacitat permanent absoluta, hi pot haver una revisió i passar a una incapacitat total, com que d'una total, passi a extingir-se la incapacitat permanent i també la seva pensió.
b) Revisió per agreujament
En el cas invers, la persona treballadora pateix un empitjorament del seu estat físic o psíquic. És a dir, apareixen noves patologies o malalties, o s'agreugen les dolences que tenia prèviament, i que limiten en major grau la capacitat laboral de la persona treballadora.
No tot empitjorament de la persona treballadora comporta la revisió de la seva incapacitat permanent, ja que cal que afecti en major grau la capacitat laboral de la persona treballadora.
En aquests casos, es revisa la incapacitat permanent declarada per resoldre's una incapacitat permanent en grau major. A tall d'exemple, podria passar d'una incapacitat permanent total a una absoluta, o d'una total o absoluta a una gran invalidesa.
També cal tenir en compte que, encara que la persona treballadora sol·liciti una revisió per agreujament, l'INSS pot resoldre d'ofici que hi ha una millora i arribar a extingir la prestació.
Si ha patit un agreujament de la seva incapacitat permanent o ha rebut una comunicació de l'INSS per a la revisió del seu grau d'incapacitat, no dubti a sol·licitar informació i assessorar-se per part d'advocats laboralistes experts en revisió de grau d'incapacitat permanent.
Jurisprudència
Sentència núm. 1177/2021, del Tribunal Suprem, Sala Social, d'1 de desembre.
Sentència que se centra a determinar si les dolences que va invocar la part actora a l'acte de judici, que no figuraven al dictamen de l'EVI, es poden tenir en consideració per valorar la determinació del grau d'incapacitat permanent que presenta. Aplica la doctrina establerta que no són fets nous aliens a l'expedient les dolences que siguin agreujament d'unes altres d'anteriors, ni les lesions o malalties que ja existien amb anterioritat i es posen de manifest després, ni tan sols les que existien durant la tramitació de l'expedient però no van ser detectades pels serveis mèdics.
Sentència núm. 992/2018 del Tribunal Suprem, Sala Social, de 29 de novembre.
Sentència que fixa jurisprudència sobre la relació entre la incapacitat permanent i la discapacitat del 33%, resolent que l'equiparació al 33% de discapacitat per als pensionistes d'incapacitat permanent total, absoluta i gran invalidesa és als exclusius efectes de la llei que ho recull, sense que impliqui una extensió d'aquest benefici a tots i cadascun dels múltiples, variats i molt heterogenis efectes que desplega en diferents branques del nostre ordenament jurídic el reconeixement d'un grau de discapacitat del 33%.
Li afecta a vostè aquesta situació?
Estudiem el seu cas i li diem què es pot fer i què no, amb el cost per endavant. La primera consulta té preu tancat i publicat.
Reservar una consulta