Notícies jurídiques

Jutges per a la Democràcia, absents en l’obertura de l’any judicial.

L’Associació va decidir no acudir a aquest acte solemne, el qual és presidit pel Rei Felipe VI. Amb aquesta acció pretenen mostrar la seva disconformitat davant la falta de mitjans i independència de la Justícia. Han emès al seu torn un comunicat en la qual denuncien la “creixent degradació” que provoca el fet que en els jutjats i tribunals hi hagi una falta d’inversió com la que es viu en aquests moments, estant situada Espanya a la cua dels països europeus en el percentatge de jutges/as per habitant. Els jutges responsabilitzen directament al poder executiu, al no haver implantat la nova oficina judicial, no haver modernitzat l’administració de justícia, així com la seva passivitat davant la problemàtica de les llargues esperes en els processos. Destaquen sobretot aquest dèficit en els assumptes de corrupció, ja que a causa de la manca de mitjans, s’està generant una desconfiança de la ciutadania cap al sistema judicial. Afegeixen també una crítica al ministre Gallardón, assegurant que “les úniques innovacions del ministre han consistit en actuacions privatitzadores del servei públic, com el lliurament injustificat dels registres civils als Registres Mercantils o l’agressiva implantació de les taxes”. Per la seva banda, el president del Consell General de l’Advocacia Espanyola, Carlos Carnicer, també ha criticat la falta de recursos econòmics, qualificant de “brindis al sol” totes les lleis que s’aprovin si posteriorment no es va a comptar amb els fons necessaris per aplicar-les.

Top

La Fiscalia atribueix el descens generalitzat dels recursos contra l’Administració a les noves taxes judicials.

Un “descens generalitzat” del volum d’activitat dels jutjats del Contenciós-Administratiu ha estat constatat per la Fiscalia, després de la publicació de la Memòria General de l’Estat que exposa aquest òrgan anualment. En aquesta edició, referent al 2013, es destaca la reducció dels recursos referents a alguns procediments que abans eren recorreguts de manera “automàtica”, com eren les multes de trànsit o les sancions per infringir l’horari de tancament, i que ara no ho són per l’efecte “dissuasori” que generen les noves taxes judicials. En efecte, la Fiscalia atribueix directament la responsabilitat a aquestes noves mesures en matèria judicial per explicar aquest fenomen, al qual afegeixen la reducció del nombre de funcionaris públics que recorren en defensa dels seus drets, en suprimir la llei 10/2012 la possibilitat d’actuar sense advocat. El document també posa en relleu que la Fiscalia de Castella-la Manxa va informar a favor de plantejar la qüestió d’inconstitucionalitat contra la llei de taxes judicials, així com la Fiscalia de Sevilla adverteix que l’incrementi del cost de la taxa està produint una situació de desigualtat en l’accés dels tribunals, que afecta més als particulars que a les persones jurídiques.

Top

El magistrat del TC Juan Antonio Xiol demana un ‘esforç’ legislatiu per concretar l’abast de la llibertat d’expressió en internet.

En una trobada sobre Periodisme i comunicació i Dret, celebrat a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), Xiol ha remarcat la problemàtica que es deriva de la vulneració del dret a l’honor, la intimitat o la pròpia imatge a les xarxes socials i internet. Segons declaracions del magistrat, aquesta problemàtica es reflecteix en les creixents demandes que rep actualment la Sala Primera del Tribunal Suprem. Va explicar que no tan sol les persones famoses i els polítics són el focus d’aquests delictes, sinó que ciutadans aliens a aquests grups poden sentir-se agredits d’igual manera. Per tot això, insta al legislador al fet que “vagi fent un esforç per anar establint i concretant regles que permetin conèixer amb més seguretat quin és l’abast de tots aquests drets en l’ús de les xarxes socials.”

El magistrat va afegir que no és lícit emparar-se en l’anonimat que ofereix la virtualitat d’internet, i és necessari enfrontar-se a aquests conflictes adaptant la mentalitat a l’ús de les noves tecnologies, evitant la creença estesa que en usar-les ens trobem al marge del Dret i de les lleis. Xiol també va opinar sobre la possible autorregulació dels mitjans de comunicació com a via de convivència entre els drets d’informació i d’intimitat. Va aclarir que el paper decisiu en aquesta convivència la tenen els tribunals i les línies jurisprudencials que aquests estableixin, i va descartar la possibilitat de la creació d’un “codi ètic” periodístic, per la dificultat d’aconseguir la unanimitat necessària dels sectors implicats per a tal comesa.

Top

El termini per a que les víctimes del terrorisme puguin demanar una indemnització va finalitzar el 19 de setembre.

El passat 19 de setembre va acabar el termini perquè les víctimes del terrorisme demanessin el complement a les indemnitzacions que van rebre en el seu moment, de la mateixa manera que també podran rebre indemnitzacions les persones que únicament van sofrir danys materials i que per tant no van poder rebre cap indemnització. Amb aquesta actuació, es busca que les indemnitzacions aconsegueixin els barems aprovats per la Llei 29/2011, de Reconeixement i Protecció Integral de les Víctimes del Terrorisme. La citada llei, preveu cobertures a qualsevol víctima d’un atemptat terrorista que succeeixi a partir de 1960, ampliant els supòsits no contemplats anteriorment i estableix una indemnització de 250.000 euros per defunció i de 500.000 euros per gran invalidesa. En la resta d’incapacitats es fixen indemnitzacions de 180.000 euros per a incapacitat absoluta, 100.000 euros per a incapacitat total o 75.000 euros per a una incapacitat parcial. Pel que fa a les lesions, es fixaran respecte al previst en el barem dels accidents de trànsit.

Top

Els Tribunals estimen el 90% de les demandes per productes financers.

El magistrat en excedència i ex-vocal del Consell General del Poder Judicial, Agustín Azparren ha manifestat en la conferencia “Problemes actuals del Dret del Consum”, en la qual participa com a ponent, que els tribunals espanyols estimen el 90% de les demandes per productes financers; percentatge molt superior a l’estimació de la resta de demandes, que es fixa en un 75%. Dins del procés, les demandes solen estar interposades en resolució de contractes de productes financers complexos com els swaps o les participacions preferents. En canvi, els ciutadans solen ser poc inclinats a interposar demandes d’anul•lació de clàusules sòl d’hipoteques.

El ponent manifesta que el percentatge tan elevat d’estimació respon al fet que els jutges han de fallar protegint els interessos del consumidor, ja que així ho estableix la normativa. En la majoria de supòsits, el banc i el client estan en una posició diferent, ja que en tractar-se de contractes d’adhesió, el client no té possibilitat de negociar. Els plets dirimeixen si el banc ha informat exhaustivament al client, i quan no es compleixen aquests requisits, s’anul•la l’acord. El ponent recomana un sistema d’arbitratge amb mediació prèvia per dirimir aquests conflictes, ja que el client guanya perquè és una solució més econòmica i per a les entitats bancàries suposa una millora d’imatge.

Top

El CGPJ redueix el seu pressupost per l’any 2015 un 5,3%.

El Ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat el pressupost de l’ens públic per a l’exercici 2015, que ascendeix a un total 54,88 milions d’euros; el que es tradueix en una reducció del 5,3% respecte al pressupost de 2014. Aquesta reducció supera en més de dos punts percentuals el criteri fixat pel Govern, que ho va situar en el 3,2%. Amb aquesta rebaixa, el pressupost del CGPJ serà el més baix de la seva història.Dins del pressupost, la partida que més es retalla és la destinada a la Presidència, Vocalies i Secretaria General, que ha sofert un descens del 25,25%. En aquesta partida s’inclouen les despeses previstes per assistència a plens i comissions, i les despeses de viatges, allotjament i manutenció. També contemplen retallades les partides destinades a transferències corrents (reducció del 21,9%), inversions reals (reducció del 15,93%), personal (reducció del 6,95%), i despeses corrents (reducció de l’1,4%). En la mateixa línia, també es retalla el pressupost destinat a l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere (reducció del 3,2%). Finalment, i en el que al pressupost respecta, s’incrementen únicament les despeses destinades a Atenció Ciutadana (augmenta un 16,99%) i Mediació (augment del 13,19%).

Top

L’ICAB i d’altres col•legis i organitzacions presenten una carta davant l’AEAT en defensa dels drets dels contribuents per inspeccions abusives.

El Col•legi d’Advocats de Barcelona, el d’Economistes de Catalunya, el de Gestors Administratius, el de l’Advocacia de Lleida, el de Titulats Empresarials, Pimec i l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals a Catalunya han efectuat una comunicació a l’Agència Tributària retraient-li les “inspeccions abusives i vulneradores” que, segons aquestes organitzacions, s’estan realitzant en empreses i en despatxos professionals. Consideren que aquestes inspeccions atempten contra els drets fonamentals recollits en la Constitució, com la inviolabilitat del domicili, la protecció de dades personals, la intimitat i el secret de les comunicacions. Denuncien també que aquestes inspeccions abusives s’estan realitzant sense autorització judicial, amb un simple mandat administratiu del Delegat, el qual no sol estar motivat. D’altra banda, no es discrimina la informació que es va a revisar entre el rellevant o no rellevant per a la recerca i no s’efectua l’obligatòria informació dels seus drets als inspeccionats. Per tot això, insten a l’Agència Tributària a cessar aquestes inspeccions, i asseguren que treballaran per combatre totes aquestes irregularitats.

Top

Un Jutjat d’Almeria, premi internacional a la millor decisió judicial.

El Jutjat Social número 3 d’Almeria ha estat premiat pel públic de la fundació Women’s Link Worldwide amb el guardó Gènere i Justícia al Descobert per la millor resolució judicial de l’any en relació als drets de les dones. Wonen’s Link Worldwide és una fundació internacional que treballa per garantir que la equitat de gènere sigui una realitat en tot el món. En el marc del seu treball, cada any s’atorguen els premis Gènere i Justícia al Descobert on posen de manifest les millors i pitjors resolucions judicials relatives a la equitat de gènere.

La decisió del Jutjat d’Almeria va consistir en declarar orfe de pare i mare a una nena la mare de la qual va ser assassinada a mans del seu pare l’any 2011 en un cas de violència de gènere. Gràcies a aquesta decisió judicial, la nena podrà percebre una pensió doble d’orfandat per part del pare i de la mare. Així mateix, al pare li va ser retirada de la pàtria potestat de la nena. Paral•lelament a aquest pronunciament, i gràcies al mateix, el Congrés dels Diputats va tramitar una iniciativa per tal que es pugui declarar perjudicats directes als fills i filles de les víctimes de violència de gènere. El jurat, per la seva part, va fallar que la pitjor resolució de l’any va ser per la declaració judicial del Consell Tribal de l’Índia de condemnar a una violació col•lectiva a una jove de vint anys que havia mantingut relacions amb un home d’una altra comunitat.

Top

El CGPJ serà més transparent.

El Consell General del Poder Judicial acaba de subscriure un conveni amb la organització Transparència Internacional amb l’objectiu de promoure una política de foment d’accés a la informació de l’òrgan, d’acord amb els estàndards exigits internacionalment. Això es materialitzarà mitjançant una autèntica publicació de tota la informació interna del CGPJ. Entre la documentació, es publicaran els contractes, l’activitat pressupostaria, les despeses relatives al funcionament de l’ens, així com els viatges, retribucions e indemnitzacions dels membres després del cessament del càrrec. El conveni signat implicarà també la col•laboració de Transparència Internacional amb les activitats d’investigació de corrupció que promou el CGPJ, així com l’assessorament que necessiten. Així mateix Transparència Internacional avaluarà el grau de compliment del conveni subscrit entre ambdues parts. Amb aquesta mesura, l’òrgan de control de govern dels jutges s’avança quasi mig any a les obligacions imposades per la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Top
1 2 3 4 Page 1 of 4

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

CERRAR