Sentencia del Tribunal Supremo, Sala Primera, de lo Civil, de 7 de Julio de 2014.
Tres entidades mercantiles, propiedad todas de una misma familia, presentaron demanda contra una entidad financiera, Caixa d’Estalvis del Penedès, solicitando la nulidad de tres contratos de permuta financiera (swap) de tipo de interés. Dicha solicitud argumentaba que había existido una falta del deber de información de la entidad financiera, obligatorio al tratarse de un ofrecimiento personalizado. Esta demanda fue estimada íntegramente, y recurrida en apelación por la entidad financiera, siendo desestimado el recurso, confirmando el fallo de Primera Instancia, y llevando a Mare Nostrum, S.A., como sucesora procesal de la entidad Caixa d’Estalvis del Penedès, a interponer recurso de casación ante el Tribunal Supremo.
Aceptado el recurso a trámite, el Tribunal Supremo procedió a desestimarlo, vertebrando sus argumentaciones en diversos aspectos. Primeramente, y basándose en su propia línea jurisprudencial, el cliente debe ser informado antes de la perfección del contrato de los riesgos que se derivan de una operación de carácter especulativo. Al tratarse de un cliente minorista, este procedimiento se hace imperativo, siendo obligatorio efectuar un test de conveniencia (explorar adecuadamente los conocimientos financieros del cliente para determinar si comprende los riesgos de dicha actividad) y un test de idoneidad (atender a la capacidad y situación económica del cliente para determinar si es conveniente para él el producto en cuestión). Pese a que la ausencia de estos test no va a determinar directamente una existencia de error de vicio contractual (pudiendo suponer su nulidad) sí que permite llegar a presumirlo en función de las circunstancias concretas de cada caso. Atendiendo al caso enjuiciado, el Tribunal consideró que al haberse realizado un ofrecimiento personalizado del swap a los demandantes, se produjo como tal un asesoramiento financiero, el cual debe ir acompañado de las garantías explicadas anteriormente, las cuales incluyen la realización de un test de idoneidad. Por ello, al no haberse efectuado dicho procedimiento, se produjo un error en el consentimiento prestado por las mercantiles demandantes. Por ello, se procedió a la nulidad de los contratos financieros tipos swap, y a imponer a las partes contratantes el deber de restituirse mutuamente las prestaciones entregadas en cumplimiento de tales contratos.
Tres entitats mercantils, propietat totes d’una mateixa família, van presentar demanda contra una entitat financera, Caixa d’Estalvis del Penedès, sol•licitant la nul•litat de tres contractes de permuta financera (swap) de tipus d’interès. Aquesta sol•licitud argumentava que havia existit una falta del deure d’informació de l’entitat financera, obligatori en tractar-se d’un oferiment personalitzat. Aquesta demanda va ser estimada íntegrament, i recorreguda en apel•lació per l’entitat financera, sent desestimat el recurs, confirmant la fallada de Primera Instància, i portant a Mare Nostrum, S. A., com a successora processal de l’entitat Caixa d’Estalvis del Penedès, a interposar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.
Acceptat el recurs a tràmit, el Tribunal Suprem va procedir a desestimar-ho, vertebrant les seves argumentacions en diversos aspectes. Primerament, i basant-se en la seva pròpia línia jurisprudencial, el client ha de ser informat abans de la perfecció del contracte dels riscos que es deriven d’una operació de caràcter especulatiu. En tractar-se d’un client minorista, aquest procediment es fa imperatiu, sent obligatori efectuar un test de conveniència (explorar adequadament els coneixements financers del client per determinar si comprèn els riscos d’aquesta activitat) i un test d’idoneïtat (atendre a la capacitat i situació econòmica del client per determinar si és convenient per a ell el producte en qüestió). Malgrat que l’absència d’aquests test no pot determinar directament una existència d’error de vici contractual (podent suposar la seva nul•litat) si que permet arribar a presumir-ho en funció de les circumstàncies concretes de cada cas. Atenent al cas jutjat, el Tribunal va considerar que en haver-se realitzat un oferiment personalitzat del swap als demandants, es va produir com a tal un assessorament financer, el qual ha d’anar acompanyat de les garanties explicades anteriorment, les quals inclouen la realització d’un test d’idoneïtat. Per això, al no haver-se efectuat aquest procediment, es va produir un error en el consentiment prestat per les mercantils demandants. Per això, es va procedir a la nul•litat dels contractes financers tipus swap, i a imposar a les parts contractants el deure restituir-se mútuament les prestacions lliurades en compliment de tals contractes.