Novetats legislatives

Llei Orgànica 5/2015, de 27 d’abril, per la qual es modifiquen la Llei d’Enjudiciament Criminal i la Llei Orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial, per traslladar la Directiva 2010/64/UE, de 20 d’octubre de 2010, relativa al dret a interpretació i a traducció en els processos penals i la Directiva 2012/13/UE, de 22 de maig de 2012, relativa al dret a la informació en els processos penals.

Les modificacions que es regulen en aquesta llei, neixen de la transposició de dues Directives de la Unió Europea reguladores del dret a la interpretació, traducció i informació en els processos penals.

D’una banda, es regula el dret a la traducció i interpretació de les persones que no parlen o no comprenen l’idioma en el que es desenvolupa el procediment, i de les persones amb discapacitats auditives i sordcegues. En aquest sentit, per a la seva garantia, en la Llei d’Enjudiciament Criminal s’introdueixen previsions dirigides a assegurar que l’acusat o imputat sigui assistit per un intèrpret en totes aquelles actuacions que requereixin la seva presència, incloent-se entre elles, els actes preparatoris de la defensa amb el seu advocat. A més, per assegurar aquests drets es facilita l’accés a les persones afectades per aquestes discapacitats a la traducció de documents essencials en el procés penal, com poden ser les resolucions que condemnen a presó a l’afectat, escrits d’acusació i defensa, entre uns altres.

Al marge dels anteriors drets, es realitzen modificacions que afecten al dret d’informació de les persones detingudes i aquelles que són acusades o imputades en el procés. En aquest sentit, per tal de garantir un judici equitatiu, es modifica l’article 118 de la Llei d’Enjudiciament Criminal regulador del dret de defensa, en el què es precisa que la persona descrita en les anteriors circumstàncies, tindrà dret a tot un seguit d’actuacions com són el dret a la traducció i interpretació gratuïtes, el dret a designar lliurement advocat i el dret a no confessar-se culpable, entre uns altres. A més a més, el dret a la informació dels detinguts i presos previst en l’article 520 de la Llei d’Enjudiciament Criminal ha estat objecte de modificació ampliant-se els drets que es recollien amb anterioritat a la reforma, i que incorporen, entre uns altres, el dret d’accés als elements de les actuacions que siguin essencials per impugnar la legalitat de la detenció o privació de llibertat.

Finalment, respecte a la Llei Orgànica del Poder Judicial, únicament s’ha modificat l’article 5 de la norma i en el què es preveu la intervenció d’un intèrpret en les actuacions orals i en aquelles que sigui necessària la seva interpretació en llengua de signes.

Top

Llei 4/2015, de 27 d’abril, de l’Estatut de la víctima del delicte.

En aquesta llei es recullen tot un seguit de previsions constitutives del catàleg de drets de la víctima, sent part d’ella objecte de transposició de la Directiva europea reguladora de la matèria. El concepte de víctima que s’ha tingut com a referència per elaborar el seu contingut és àmplia, és a dir, abasta qualsevol tipus de dany o perjudici cap a la persona, partint des de la seva dimensió física arribant la moral tant si han estat víctimes directes o indirectes, indistintament.

Al marge dels aspectes processals que regula aquesta llei, és destacable la previsió de drets de la víctima extraprocessals. Es regulen mecanismes dirigits a facilitar a la víctima l’exercici dels seus drets, agilitant tràmits, oferint-li la informació necessària, etc. Entre les seves previsions, a més, es regula la possibilitat que la víctima pugui anar acompanyada, en les seves diligències o altres moments del procés, de la persona que designi sense perjudici que vagi assistida o no de lletrat.

Seguidament, es regula el dret de la víctima a participar en el procés. Sobre aquest tema, és destacable la regulació de la seva intervenció en la fase d’execució de la pena en supòsits on el seu compliment sigui per delictes greus. Així mateix, es preveu la notificació a la víctima de les resolucions de sobreseïment i arxiu del procés, amb possibilitat d’impugnar-les dins d’un termini de temps suficient des que li hagi estat comunicada la resolució.

Finalment, en aquesta llei es regulen previsions dirigides a la protecció de les víctimes, a conscienciar mitjançant campanyes informatives, a impulsar la cooperació social i la labor de les Oficines d’Assistència a les Víctimes de delicte, entre altres. En aquest sentit, es preveuen una sèrie de preceptes dirigits a enfortir el funcionament i la coordinació entre els diferents serveis dirigits a exercir funcions d’assistència a les víctimes.

Top

Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, per la que es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal.

L’aprovada reforma del Codi Penal que entrarà en vigor l’1 de juny de 2015 porta un seguit de novetats, entre les que es destaquen les següents:

Un canvi dràstic en tema de política criminal, ja que s’introdueix una nova pena de presó permanent revisable. Es reserva la mateixa pels supòsits d’excepcional gravetat i tindrà duració indeterminada, però a partir d’un termini d’entre 25 i 35 anys, serà revisada cada dos anys o a petició del penat amb intervals d’un any. Aquesta pena s’aplicarà a una llista tancada de delictes en la que s’inclouen supòsits com assassinats múltiples o especialment greus per recaure sobre determinades persones, com menors de 16 anys o incapaços, així com sobre el Cap de l’Estat espanyol o d’altre estat, per pertànyer qui ho cometés a un grup criminal o es produeixi després d’un delicte contra la llibertat sexual.

Es reestructura el sistema de penes amb la supressió de les faltes. El que abans era una falta o bé es transforma en delicte menys greu, com és el cas de la falta de furt, o bé es portaran per la via administrativa, com en el cas de les faltes contra l’ordre públic.

Modificació dels terminis per demanar la cancel•lació d’antecedents penals: sis mesos per les penes lleus; dos anys per les penes que no excedeixin de dotze mesos y les impostes per delictes imprudents; tres per les restants penes menys greus inferiors a tres anys; cinc per les iguals o superiors a tres anys; y deu per les greus sense haver tornat a delinquir.

En relació a l’execució de la pena, ja no computarà com temps de compliment de condemna la llibertat condicional. La concessió de la mateixa suposarà la suspensió de l’execució de la pena, que serà extingida si no n’hi ha reincidència, o en cas d’incompliment, es revocarà la llibertat.

Respecte als delictes contra la llibertat sexual, cal destacar que s’eleva l’edat del consentiment sexual als 16 anys, el que implica que la realització d’actes de caràcter sexual amb menors d’aquesta edat seran considerats delictius, llevat que es tracti de relacions consentides entre persones d’edats i desenvolupament o maduresa pròxima.

S’introdueixen nous delictes tipificats com és el cas del matrimoni forçat, la fustigació, la divulgació d’imatges íntimes obtingudes amb consentiment, la manipulació dels dispositius de control que s’utilitzen per vigilar el compliment de las penes o el finançament il•legal dels partits.

Top

Llei Orgánica 4/2015, de 30 de març, de protección de la seguretat ciutadana.

La popularment denominada “llei Mordassa”, presentada com avantprojecte el 29 de novembre de 2013, pren forma amb la Llei Orgànica 4/2015 de 30 de març, per la que s’aprova una nova Llei de protecció de Seguretat Ciutadana.

Com a punt de partida, s’han de realitzar dos puntualitzacions respecte a la primera afirmació: la nova llei resulta cuasi orgànica, i no altera només l’àmbit de l’antiga llei de seguretat ciutadana. Primer, el nou text dedica la seva Disposició Final Quarta a determinar quins preceptes tenen caràcter orgànic i quins no, creant així diversos nivells de protecció davant futures reformes, fins i tot dins del mateix precepte. Segon, la nova legislació afecta a altres àmbits, en concret i de gran notorietat pública a l’estrangeria (actualment regulada per la Llei Orgànica 4/2000 sobre drets y llibertats dels estrangers en Espanya i la seva integració social) introduint una nova mesura contra els estrangers denominada “rebuig en frontera”.

El rebuig en frontera, segons la Disposició Addicional dècima, es un règim només aplicable a Ceuta i Melilla que consisteix en la capacitat de “rebutjar” als estrangers que siguin detectats en la línia fronterera mentre intenten creuar irregularment la frontera.

Un altre aspecte fonamental que introdueix la reforma, i motiu pel què es va dur a terme en paral•lel amb la reforma del Codi Penal, és la penalització d’un conjunt d’accions abans tipificades com a faltes en aquell text legal a més d’altres de noves. Així, determinades accions fugiran, d’entrada, del control judicial y es tramitaran pel procediment administratiu corresponent, procés en el que com es sabut, les declaracions dels agents de l’autoritat tenen presumpció de veracitat, no existint aquest privilegi en un procés penal.

Dins les infraccions tipificades com lleus, greus, y molt greus, i la seva corresponent sanció, destaquen les següents, totes marcades a més per una elevada quantia de la multa a pagar.

Seran infraccions lleus, sancionades amb una multa de entre 100€ i 600€: negar-se a identificar-se; ocupar un immoble sense el consentiment del propietari; insultar a un agent de l’autoritat durant una manifestació; ocupar entitats bancaries; ocupar la via pública amb la venta ambulant; consumir begudes alcohòliques al carrer i escalar edificis.

S’inclouen en les noves infraccions greus, amb una sanció de entre 601€ i 30.000€: gravar a la policia i utilitzar les imatges sense autorització; manifestar-se davant del Congrés, Senat, o parlaments autonòmics si es pertorba la seguretat; impedir un desnonament; negar-se a dispersar-se en una concentració o manifestació; consumir drogues en llocs públics i sol•licitar o acceptar serveis sexuals en la via pública o en presencia de menors.

En darrer lloc, es tipifiquen com infraccions molt greus, sancionades amb una multa d’entre 30.001€ i 600.000€: reunir-se o manifestar-se en infraestructures de serveis públics i celebrar espectacles o activitats recreatives en contra de la prohibició ordenada per l’autoritat corresponent.

Finalment, cal destacar que varies d’aquestes accions ja es troben recollides per diverses ordenances amb les seves respectives infraccions i sancions que els Ajuntaments van anar aprovant al llarg dels anys des que se’ls hi va reconèixer, per part del Tribunal Constitucional, capacitat per interposar-les. S’haurà d’esperar a l’entrada en vigor el pròxim 1 de juliol, per veure quina solució es du a terme en els cassos de duplicitats o incongruències entre ambdós cossos normatius.

Top

Reial Decret-llei 4/2015, de 22 de març, per a la reforma urgent del Sistema de Formació Professional per a l’Ocupació en l’àmbit laboral.

Aquest Reial Decret-llei s’ha aprovat amb l’objectiu principal d’impulsar el control en la formació i el frau que afecta a l’àmbit del Sistema de Formació Professional per a l’Ocupació. Per a això, es regula una major implicació de les organitzacions empresarials i sindicals en el disseny, sistematització i propagació dels plans de formació; la creació d’una Unitat especial en el si de la Inspecció de Treball que dirigirà la seva activitat a les subvencions, bonificacions i altres ajudes en l’àmbit de la formació professional; ampliar els subjectes que poden ser sancionats en casos de gestió fraudulenta dels fons destinats a la formació professional; i la prohibició de la subcontractació en la formació.

Entre les seves novetats, s’ofereix en grups d’empreses, que aquestes puguin organitzar individualment la formació dels treballadors, és a dir, qualsevol de les mateixes podrà oferir la formació i a més, disposar cadascuna d’elles, del crèdit corresponent al grup d’empreses.

Finalment, aquest Reial Decret-llei ofereix com a novetat la possibilitat de rebre la formació online, substituint així la modalitat habitual seguida d’impartir la formació a distància. Aquest sistema, es regula donada la necessitat d’adaptar la formació als avanços tecnològics actuals i així mateix oferir als ciutadans diferents opcions per rebre la formació, podent-se combinar la modalitat online amb la presencial.

Top

Reial Decret-llei 3/2015, de 22 de març, pel qual es preveu una oferta d’ocupació pública extraordinària i addicional per lluitar contra el frau en els serveis públics, per a l’impuls del funcionament de l’Administració de Justícia i en aplicació de les mesures previstes en la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local.

Aquesta norma, regula l’oferta de noves places d’ocupació pública per evitar el frau en el sector públic i garantir amb això les tasques d’inspecció i control que preveuen aquest tipus de situacions. Amb l’increment del personal en les Administracions Públiques dedicat a aquest tipus de tasques preventives, s’insta a combatre el frau fiscal i a afavorir l’augment dels ingressos públics de les Administracions, dirigits als interessos generals de la població, a crear ocupació i que permeten reduir la pressió fiscal.

Aquests objectius anteriorment esmentats, són els que han impulsat a l’ampliació de les places ja previstes en l’Oferta d’Ocupació Pública per als Cossos d’Inspecció i lluita contra el frau fiscal i social. L’oferta d’ocupació pública oferta per aquest Reial Decret-llei consisteix en la convocatòria d’accés a 294 places en l’àmbit de la lluita contra el frau fiscal i el control de la despesa; 150 places en l’àmbit de la lluita contra el frau laboral i de Seguretat Social i en l’Administració de Justícia i de 160 places en el Cos de Secretaris Judicials.

Top

Resolució legislativa del Parlament Europeu, de 11 de febrer de 2015, sobre la proposta de Directiva del Parlament Europeu i el Consell per la que es facilita l’intercanvi transfronterer d’informació sobre infraccions de tràfic en matèria de seguretat vial.

A causa de la falta de procediments adequats, les sancions pecuniàries imposades per determinades infraccions de tràfic no solien aplicar-se si dites infraccions es cometien amb un vehicle matriculat en un Estat membre diferent de l’Estat membre en el que es va cometre la infracció. En aquest sentit la present Directiva té com objectiu garantir la eficàcia de la investigació de les infraccions de tràfic en matèria de seguretat vial.

La Directiva pretén facilitar l’intercanvi transfronterer d’informació sobre infraccions de tràfic en matèria de seguretat vial i la consegüent aplicació de sancions, quan dites infraccions es cometin amb un vehicle matriculat en un altre Estat membre diferent d’aquell on es va cometre la infracció.

En el seu art. 2 la norma estableix un procediment d’intercanvi de dades entre els Estats membres per determinats tipus d’infracció, amb independència del seu caràcter administratiu o penal conforme al Dret de l’Estat membre que es tracti, aquestes son: excés de velocitat, no utilització del cinturo de seguretat, no detenció davant un semàfor vermell, conducció en estat d’embriaguesa, conducció sota els efectes de drogues, no utilització de casc de protecció, circulació per carril un prohibit i utilització il•legal d’un telèfon mòbil o de qualsevol altre dispositiu de comunicació durant la conducció.

En virtut de l’art. 5 de la Directiva, l’Estat membre on es va cometre la infracció, un cop rebuda la informació necessària sobre l’infractor, decidirà si incoa o no el procediment. Quan l’Estat membre opti a iniciar el procediment, haurà de remetre carta d’informació al titular del vehicle o a la persona identificada com autora de la infracció, informant-li de la naturalesa i conseqüències jurídiques de la infracció conforme al seu Dret, així com la data i hora en que es va cometre, les normes de la legislació nacional que es van infringir, la sanció que correspongui i les dades relatives al dispositiu empleat per detectar la infracció.

Top

Reial Decret 122/2015, de 27 de febrer, pel que s’aprova l’estatut de l’entitat de dret públic Treball Penitenciari i Formació per l’Ocupació.

Aquesta norma, té per objecte aprovar l’estatut de l’organisme autònom de Treball Penitenciari i Formació per l’Ocupació, que fou creada pel compliment de les premisses constitucionals recollides en l’article 25 de la norma que configura el dret dels condemnats a presó a un treball retribuït y a la percepció dels beneficis derivats de la Seguretat Social, per Llei Orgànica 1/1979, General Penitenciaria.

L’Estatut aprovat per aquest Reial Decret conté 18 articles que com normativa interna, regula el seu objecte, les seves funciones, els òrgans de direcció, el règim de personal, entre altres assumptes. Aquests continguts aprovats son nous i la seva creació s’ha vist impulsada davant la necessitat d’adaptar-los a la normativa general que regeix sobre les entitats de l’Estat de dret públic.

Entre ells, podem destacar l’increment de l’ocupació dels condemnats en els centres de presó per assolir efectivament la reinserció dels mateixos; la submissió a la Llei General Pressupostaria en temes financers; la gestió dels diferents serveis i operacions que estiguin relacionades amb el treball penitenciari, etc.

Top

Reial Decret-Llei 1/2015, de 27 de febrer, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures de l’ordre social.

Aquest Reial Decret-Llei conté disposicions legal dirigides a resoldre situacions d’insolvència i a articular mecanismes com la dació en pagament. Es tracta, de la configuració d’un sistema que pretén solucionar en part els deutes derivats de la liquidació de tot el patrimoni del ciutadà en benefici dels seus acreedors.

Entre els seus continguts, la norma que regula el mecanisme de segona oportunitat, ofereix mesures dirigides a reduir la càrrega financera d’empreses i famílies mitjançant la flexibilització dels acords extrajudicials de pagament, en els que el seu àmbit d’aplicació s’estén a les persones naturals no empresàries. Entre aquestes mesures podem destacar un règim que permet eximir als deutors dels deutes, sempre que aquest sigui de bona fe i s’hagi liquidat el seu patrimoni anteriorment. A més, s`ha ampliat fins a l’any 2017 la suspensió de llançaments en habitatges habituals respecte als col•lectius especialment vulnerables.

Per últim, es desenvolupen tota una sèrie de mesures tributàries que afecten als col•lectius més indefensos. Entre ells, l’exempció de rentes sorgides per quites i dacions en pagament establertes en convenis o acords homologats judicialment i l’ampliació de l’incentiu fiscal als ascendents que pertanyen a una família monoparental amb dos descendents.

Top

Reial Decret 7/2015, de 16 de gener, per el que s’aprova la Cartera Comú de Serveis del Sistema Nacional d’Ocupació.

Aquest Reial Decret s’emmarca dintre de la nova Estratègia Espanyola d’Activació per a l’Ocupació per al període 2014-2016, que ha sigut aprovada i publicada mitjançant el Reial Decret 751/2014, de 5 de setembre. En aquesta Estratègia es preveu l’aprovació de tres reglaments, sent un d’ells el present, relatiu a la Cartera Comú de Serveis del Sistema Nacional d’Ocupació.

D’acord amb l’art.1 del present Reial Decret, té com a objecte regular els principis i requisits mínims als que han d’ajustar-se els serveis que conformen la Cartera Comú de Serveis del Sistema Nacional d’Ocupació. Tot això amb la finalitat d’assegurar el compliments de les seves funciones y garantir condicions de qualitat i igualtat en l’atenció als usuaris dels Serveis Públics d’Ocupació en el conjunt de territori nacional. Així mateix, s’estableixen els requisits i procediments necessaris per a l’adequat seguiment de la prestació dels serveis de la Cartera. Per últim, també es objecte d’aquest Reial Decret el determinar els aspectes bàsics dels serveis complementaris que estableixin els Serveis Públics d’Ocupació per al seu àmbit territorial.

La Cartera Comú de Serveis del Sistema Nacional d’Ocupació prevista en aquest Reial Decret estarà integrada per els serveis d’orientació professional, de col•locació i assessorament d’empreses, formació i qualificació per a l’ocupació, així como de l’assessorament per a l’autoocupació i l’emprenedoria. Els usuaris dels Serveis Públics d’Ocupació, que podran ser-ho tant les persones desocupades o ocupades, com les empreses oferents d’ocupació o sol•licitants de serveis, tindran dret a accedir a aquests serveis d’acord amb els requisits legalment establerts i mitjançant una atenció personalitzada.

Top
1 2 3 9 Page 1 of 9

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

CERRAR